ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Malgrat els esforços que estan fent els departaments municipals de mobilitat o d’espai públic per reduir l’ús del vehicle privat com a origen de molts dels problemes urbans (contaminació, soroll, accidents, congestions, ocupació de l'espai públic, etc.), no és estrany veure que decisions adoptades per part d’altres departaments acabin soscavant-ne l’efectivitat

Així, per exemple, quan es decideix construir noves vies de circulació, eixamplar les existents, crear noves zones d'aparcament o donar permisos per al desenvolupament urbanístic de noves zones residencials, el que s'acaba provocant indirectament és una ‘demanda induïda’ que derivarà amb un increment del trànsit






03/07/2024

Per resoldre de manera estructural el problema del trànsit urbà la solució passa, ineludiblement, per alinear l’acció de tots els departaments municipals, envers l’objectiu de desincentivar l'ús del cotxe i d’afavorir la mobilitat activa, a partir d’estratègies integrals que incloguin mesures com ara: la redistribució de l'espai públic a favor del vianant i del ciclista i en detriment dels vehicles de motor, forçar la internalització dels costos reals de l'ús del cotxe (expandint les zones de parquímetre o establint peatges de congestió), adoptar un model urbanístic compacte o pacificar/limitar el trànsit en el màxim de zones del municipi.

Per tal de maximitzar el suport social a aquest procés de transformació és important acompanyar-lo de mesures compensatòries (reinversió dels ingressos obtinguts amb les noves taxes amb ajudes al transport públic o establiment d'exempcions per a col·lectius amb necessitats específiques) que afavoreixin una distribució dels costos socialment equitativa.