ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

La desigualtat té en la vulnerabilitat urbana una de les seves manifestacions més palpables als territoris metropolitans. Es tracta de la confluència en l’ecosistema urbà de processos d’exclusió social i residencial que limiten enormement la participació dels residents en les dinàmiques integradores de la societat i dificulten les oportunitats de mobilitat social. Aquestes àrees són vulnerables en la mesura que estan afectades de manera estructural per la desigualtat i exposades de manera intensa a crisis de naturalesa variada (econòmica, social, sanitària, climàtica...)

La concentració d’aquests factors de risc propicia la seva retroalimentació i acaba per generar processos circulars complexos que perpetuen aquests riscos d’exclusió sobre la població resident i sobre el barri






24/07/2024

La posada en marxa per part de l'Àrea Metropolitana de Barcelona del Pla Integral de Barris per la Millora de Rendes (PIBMR) suposa un impuls a un tipus de polítiques que s'enfoquen a combatre aquest problema. El primer pas necessari per començar a avançar envers aquest objectiu ha estat l’actualització del càlcul i l’anàlisi de l’Índex de Vulnerabilitat Urbana (IVU), a fi i efecte de posar les bases de la diagnosi sobre la qual es desenvoluparà aquest programa.

Els resultats obtinguts van molt en la línia de les d’anàlisis prèvies de l’IVU: els municipis molt vulnerables tendeixen a romandre en aquesta situació, i la pobresa tendeix a concentrar-se entorn els eixos del Besòs i del Llobregat, havent-hi alguns municipis especialment afectats com són els casos de Santa Coloma de Gramenet i, en menor mesura, Montcada i Reixac.

La persistència del "ranquing" de vulnerabilitat es combina, però, amb altres tendències que poden posar les bases per a una sortida a aquesta situació. Així s’observa una lleugera reducció de la vulnerabilitat urbana, més clara i continuada en el cas dels barris amb vulnerabilitat extrema, derivada fonamentalment de la reducció de l’abandonament prematur dels estudis i de disminució de la població en risc de pobresa.

Aquestes dades permeten mirar el futur amb un cert optimisme més si cap quan, a banda del PIBMR, en els darrers anys s’han posat en marxa programes de millora de barris des de diferents administracions. Properes anàlisis permetran mesurar si aquesta tendència positiva es consolida i, per tant, si les millores esdevenen estructurals, reduint d'aquesta manera l’escletxa que separa els barris més pobres de la resta de la metròpoli.