ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Uns dels aspectes que cal tenir molt en compte a l'hora de dissenyar les estratègies urbanes de transició ecològica és l'efecte social que tenen ja que, amb l’aplicació de moltes de les mesures per afavorir la sostenibilitat, és fàcil caure en el risc d'incrementar les desigualtats






29/07/2024

Mesures com ara l'establiment de peatges urbans, de taxes per distància recorreguda o de zones de baixes emissions, que són d’aplicació universal, acostumen a provocar un efecte social regressiu si no van acompanyades de mesures compensatòries (descomptes o exempcions en funció dels ingressos, reinversió dels ingressos obtinguts en ajudes al transport públic, subvencions per a l’adquisició de vehicles, recompenses per l'ús quotidià del transport públic, etc.). En canvi les polítiques per millorar o abaratir el transport públic, l'establiment de zones blaves als centres de les ciutats o la inversió en carrils d'alta ocupació tendeixen a tenir una impacte social neutre o progressiu. Però això només són tendències estadístiques.

El que sí que demostren les evidències de manera indiscutible és que l'impacte a nivell d'equitat de les polítiques de sostenibilitat que s'adoptin està molt condicionat pel context urbanístic, econòmic i social existent (com es distribueix la població dins la ciutat, quin tipus de mitjà utilitza cada grup social, quines necessitats de mobilitat té la població, etc.). Per tant, més que aplicar criteris o models universals, el recomanable és avaluar ex ante l'impacte que pot tenir cadascuna de les mesures que es prevegi aplicar per acompanyar les que puguin tenir efectes regressius de les mesures compensatòries més adients.