Els canvis socials, econòmics i tecnològics suposen un desafiament per a la 'raó de ser' tradicional de les biblioteques. Aquest nou escenari en què la població ja no necessita la 'intermediació' de les biblioteques per tenir accés al coneixement exigeix repensar la funció i el funcionament d'aquests equipaments que, no obstant, continuen essent les institucions culturals més freqüentades






03/09/2018

Sense perdre la funció del préstec de llibres, aquesta transformació passa per potenciar el seu valor comunitari i socialment inclusiu com a espais culturals i educatius públics, oberts i no comercials: organitzant activitats culturals, oferint espais per fer treballs en grup, contribuïnt a l'alfabetització digital dels ciutadans, etc.

Els Idea-stores de Londres o la Biblioteca Dokk1 a Arhus (Dinamarca) són exemples d'evolució de les biblioteques en centres comunitaris culturals on s'integren, a més del servei bilbiotecari, una àmplia oferta d'activitats formatives, serveis d'assessorament educatiu, zones de reunió, actes culturals i artístics, i cafès. Daquesta manera esdevenen, a més d'un espai cultural, un espai inclusiu de socialització i un motor de regeneració de la zona on s'ubiquen.