08/03/2024

Després de deu anys d’aplicació de l'LRSAL, en la sessió d’avui fem un balanç dels aspectes més deficients i problemàtics pendents de resoldre, i també analitzem com es regulen els lloguers en la Llei estatal pel dret a l’habitatge de 2023

La primera ponent, Encarnación Montoya Martín, catedràtica de Dret Administratiu, directora de la Càtedra d’Estudis miners AMINER de la Universitat de Sevilla, en la seva ponència ha reflexionat sobre el marc normatiu de la gestió de serveis públic i la iniciativa econòmica local. En aquest sentit, ha fet unes consideracions generals, ha parlat de la imprecisió del concepte de servei públic local, del procediment i del seu àmbit d’aplicació, dels canvis de gestió, dels serveis públics locals i les seves formes de gestió, de la perspectiva de la concurrència i el mercat, dels operadors econòmics públics i la Llei de contractes del sector públic, i de la qualitat dels serveis públics locals. I ha conclòs afirmant que el règim jurídic dels serveis públics locals i de la iniciativa econòmica local continua desenvolupant-se en un marc normatiu antiquat i de baixa qualitat regulatòria, amb dèficits tècnics i manca de claredat; i la solució hauria de venir de la ma d’una regulació ex-novo i suprimint el concepte de municipalització, nascut d’un context històric i normatiu que no s’acomoda a l’actual.

Per parlar dels conceptes més rellevants en la regulació dels lloguers dins de la Llei estatal pel dret a l’habitatge, ens acompanya Josep Ferrer i Riba, catedràtic de Dret Civil de la Universitat Pompeu Fabra. Així, ens informa dels grans tenidors, de les zones de mercat residencial tensat, del sistema d’índexs de preus de referència, del nou règim de pròrrogues en els contractes de lloguer d’habitatge permanent, del nou règim de contenció de rendes en els contractes de lloguer d’habitatge permanent, i dels pressupòsits i modalitats de topalls, entre altres qüestions. Ha finalitzat la seva intervenció afirmant, entre d’altres, que la reforma del dret d’arrendaments urbans promoguda per la Llei 12/2023 s’ha traduït en un entramat legal complex dissenyat de manera massa rudimentària que incrementarà la inseguretat jurídica en un àmbit econòmic i social particularment delicat. A més, cal tenir en compte que caldrà articular mitjans d’inhibir la fugida d’habitatges cap al lloguer temporal o l’allotjament turístic: moltes administracions locals ja han desenvolupat marcs normatius propis per limitar la implantació d’habitatges turístics, amb diversitat de tècniques i molta controvèrsia jurídica (ordenances municipals; regulació urbanística dels usos del sòl).

Als grups de treball, Jordi Cases Pallarès, secretari de l'Ajuntament de Barcelona, parla sobre l’actualització del règim especial de Barcelona, afirmant que del llarg procés de configuració legal del règim especial de Barcelona, hi ha dos trets a destacar: la participació qualificada de l'ajuntament en el procediment d'aprovació de les lleis i l'ampli consens entre les forces polítiques implicades en tota la tramitació de les dues normes, consens que va ser el motor i l'èxit de l'establiment de les lleis especials de Barcelona i que també serà l'èxit per a futures modificacions de la Carta municipal. Per acabar, l’advocada Carme Briera i Dalmau, ens ha analitzat la relació entre les activitats i l'urbanisme, en concret, de les obres vinculades a la implantació d'activitats i la incidència de la normativa sectorial sobre llicències i comunicacions.