24/05/2024

En la sessió d’aquest matí abordem la creixent complexitat d’uns elements, els equipaments, que han de ser alguna cosa més que contenidors de determinades activitats dotacionals i han de transcendir cap a ser veritables elements de dinamització urbana

Per assolir aquest nivell, han d’adquirir noves i variades capacitats d’acollida d’usos compatibles entre els considerats principals (l’equipament) i els considerats complementaris (al servei de l’equipament i la dinamització urbana)

Per abordar tot això comptem amb Jordi Vila Toneu, cap de la secció de Planejament i Ttràmit de l'APUiEN de l’Àrea Metropolitana de Barcelona, que ens ha informat sobre la regulació urbanística dels equipaments comunitaris. Els equipaments comunitaris es poden definir com espais físics o instal·lacions destinades a l’ús i el benefici de la comunitat local, amb l’objectiu de proporcionar espais accessibles i recursos per al desenvolupament personal, social i comunitari dels membres d’una comunitat. En la seva intervenció, entre d’altres, ha explicat l’origen i evolució del concepte d’equipament, quines són les diverses problemàtiques o disfuncions de la regulació dels equipaments detectades pels tècnics municipals, com afecta la redacció del pla director urbanística metropolità, quins tipus d’equipaments hi ha, els seus usos principals, la destinació dels equipaments actuals i el desenvolupament de les previsions sobre equipaments comunitaris.

Per parlar de l’equipament privat, concretament de la implantació d'un centre de recerca biomèdica a Barcelona, comptem amb Joan Llort Corbella, arquitecte i Mireia del Pozo Niubó, advocada de Garrigues Advocats, responsables del planejament i la gestió; i Eduard Gascón Climent, director de TAC Arquitectes i professor de l’Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (ETSAV) de la Universitat Politècnica de Catalunya, responsable del projecte. En aquest cas, expliquen la modificació parcial de les qualificacions urbanístiques i/o els paràmetres urbanístics vigents en diverses parcel·les, sobre la base de les condicions de l’entorn i el programa de necessitats, per fer possible la implantació d’un Centre de Recerca Biomèdica, i així qualificar el sòl necessari per a aquest ús.

Finalment, la darrera ponència tracta sobre la rehabilitació de l'edifici de la Unió de Cooperadors de Gavà (que ha estat multipremiada), i va a càrrec de Meritxell Inaraja i Genís, arquitecta autora del projecte. L’objectiu de la rehabilitació va ser recuperar la funció per a la qual l’edifici va ser concebut, adaptant-lo a les necessitats i context present. Recordem que la Unió de Cooperadors de Gavà és un edifici emblemàtic, testimoni d’un moment històric clau i que va sorgir l’any 1934 d’una iniciativa de treballadors de tallers i d’indústries que es van sumar al moviment cooperativista.