15/11/2024

La sessió que s’està celebrant aquest matí incorpora un espai de diàleg, que la Federació de Municipis de Catalunya ja va encetar fa diverses edicions, en el que dues persones especialistes de perfil complementari reflexionen amb els i les assistents sobre informacions d'interès

En aquesta ocasió parlem de dos temes de rellevant importància per a les administracions locals: la mediació administrativa i la vinculació entre el canvi climàtic i la litigació

Per parlar de la mediació administrativa, ens han acompanyat Montserrat Raga, jutgessa del contenciós-administratiu, i Francesc Fernández, vicepresident del CSITAL Barcelona. En aquest cas s’ha explicat com es pot motivar la mediació, quins són els fonaments de la seva aplicació a l’administració pública i com hauria d’actuar organitzativament l’administració, entre d’altres.

Carmen Plaza, directora de l'Institut de Dret Europeu i Integració Regional de la Universitat Complutense de Madrid, ha estat la següent en intervenir. En aquest cas ha parlat del canvi climàtic, fent un breu esment sobre l’estat de la ciència i el dret, ha explicat l'onada de litigació climàtica que hi ha a Europa i ha parlat dels litigis climàtics davant el TEDH, concretament la Sentència de 9 d’abril de 2024 Verein KlimaSeniorinnen Schweiz. També ha enumerat les accions que poden fer els ens locals davant el canvi climàtic, com planificar i executa polítiques climàtiques locals, fomentar la participació ciutadana i la mobilitat sostenible, adaptar-nos al canvi climàtic, promoure energies renovables i eficiència energètica, o col·laborar en la governança climàtica multinivell.

Al grup de treball número 1 David Rancaño Cano, lletrat de la Direcció de Serveis Jurídics de la Diputació de Barcelona, desgrana quins són els reptes jurídics de la nova Ordenança tipus de contaminació odorífera de la Diputació de Barcelona. Opina que el panorama legislatiu que ens toca viure exigeix als ens locals erigir-se en pioners en matèria de contaminació atmosfèrica per olors, valent-se del fet que diverses normatives els atorguen cobertura jurídica per aprovar instruments normatius en aquest àmbit. Concretament, la proposta de la Diputació de Barcelona és la d’una ordenança que te la voluntat d’atorgar als ajuntaments uns instruments jurídics i tècnics contrastats per procurar la integració i la convivència respectuosa de les activitats als municipis.

Finalment, al grup de treball 2, Anna Cugat, lletrada consistorial de l’Ajuntament de Barcelona, parla de la venda no sedentària en espais de titularitat pública, amb una referència especial a les autoritzacions dels mercats de marxants. Analitza en aquest cas el marc competencial i la normativa sectorial, els trets característics i la tipologia de la venda no sedentària, els mercats de marxants i la seva definició i la diferenciació respecte d’altres esdeveniments afins, quina ha de ser la durada, l’extinció i la revocació de les autoritzacions i com es gestionen les places vacants, entre d’altres qüestions.