ODS número 3: Salut i Benestar i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Les infraestructures naturals són un recurs cada vegada més valorat per part del món local, no només per la seva important contribució a combatre les causes i les conseqüències de la crisi climàtica, sinó també pels efectes positius que tenen en la qualitat de vida i la salut pública de la població urbana






15/12/2025

Això explica la gran quantitat de ciutats que estan dedicant esforços i experimentant en aquesta matèria, amb solucions tan diverses i tan adaptades a cada context com ara: la regeneració d'aiguamolls, la protecció dels boscos periurbans o de les dunes costaneres, el restabliment d’esculls marítims, la recuperació de les activitats agrícoles o la naturalització de les ciutats. L’experiència acumulada demostra que constitueixen un mitjà molt menys costós i molt més sostenible que les infraestructures grises per prevenir inundacions, per millorar la qualitat de l'aire, per reduir l'erosió, per evitar les esllavissades, per depurar l'aigua, per conservar la biodiversitat o per minimitzar l'efecte illa de calor urbana.

Però és que els avantatges de les infraestructures naturals no es limiten només al fet de ser més ecològiques i més assequibles que les infraestructures grises. Les evidències demostren que la inversió en infraestructures naturals genera altres beneficis indirectes de gran valor per a les comunitats com és la millora del paisatge urbà, de la salut física i psíquica de la població, de les interaccions socials i del dinamisme econòmic de la ciutat.

Per tot plegat, en un context de crisi climàtica que ja ha demostrat els riscos que suposa per a la població urbana, els governs municipals no es poden permetre desaprofitar totes les oportunitats (econòmiques, ecològiques, laborals i socials) que ofereixen les solucions naturals. Això requereix que s’hi aposti de manera decidida: incorporant-ho com a prioritat a l'agenda política, compartint bones pràctiques, facilitant la igualtat d'oportunitat d'accés a tots els col·lectius, creant equips de treball multidisciplinaris (sanitat, educació, urbanisme, sector empresarial, etc.) o adoptant una planificació urbana integrada.