ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 10: Reducció de les Desigualtats

Els resultats del projecte Foodtransitions mostren com les ciutats de Barcelona i Madrid tenen una oferta alimentària àmplia i una xarxa comercial variada -mercats municipals, supermercats i botigues especialitzades de barri- que fa que no es detectin els deserts alimentaris existents a d'altres ciutats d'arreu del món (zones sense accés a una alimentació saludable)

A la vegada, però, les dades revelen que l’exposició de la població a menjar poc saludable, el que s’anomena pantans alimentaris, és molt elevada als dos municipis, especialment en zones cèntriques amb forta pressió turística i en barris de baixos ingressos






14/04/2026

Es pot afirmar, doncs, que l’accés a l’alimentació saludable és desigual i que està molt condicionada pel barri de residència i per la situació socioeconòmica de la família. Una situació que posa de manifest que per corregir aquest problema no n’hi ha prou en augmentar l’oferta d’aliments saludables i ecològics o en regular els punts de venda d’aliments poc sans. Per garantir l’equitat en aquesta matèria és necessari que aquestes iniciatives s’emmarquin en estratègies integrals que incloguin també:

- Mesures per combatre la desigualtat en l’accés a aliments saludables, tant física com econòmica.

- Programes d’educació alimentària.

- Mecanismes de suport als sistemes de producció local, com ara les cooperatives, els grups de consum ecològic o altres circuits de distribució de cadena curta.

- Polítiques per evitar que les millores urbanes generin processos de gentrificació que expulsin les comunitats vulnerables.