Així ho va assegurar la Federació de Municipis de Catalunya en la compareixença sobre el Projecte de llei de drets culturals de Catalunya, normativa que vol establir un marc jurídic integral per al reconeixement, la garantia i el desplegament efectiu dels drets culturals de totes les persones que viuen i treballen a Catalunya

Des de l’FMC manifestem el nostre suport general a aquest projecte de llei perquè suposa un pas endavant en el reconeixement de la cultura com a bé essencial i com a dret fonamental, i en la necessitat de dotar el sistema cultural d’un marc de drets, deures i garanties més clar, més exigent i més coherent amb la realitat social del país; sempre, però, amb cooperació institucional, finançament suficient, seguretat jurídica i una veritable corresponsabilitat entre Generalitat, administracions locals, equipaments, entitats i comunitat cultural

19/06/2026

La cultura ha de situar-se al centre de les polítiques públiques com a servei essencial i com a pilar de l’estat del benestar, atès el seu paper en la cohesió social, la qualitat de vida i l’equilibri territorial dels pobles i ciutats. És també una eina de convivència, de projecció del territori i de dinamització de les economies locals, especialment a través del patrimoni, els festivals artístics i el calendari festiu, així com del teixit associatiu cultural arrelat a cada municipi.

Valorem especialment que el text parteixi d’una concepció de la cultura com a element de cohesió, d’integració i d’identitat, i que incorpori una visió transversal que connecta els drets culturals amb l’educació, la inclusió social, la diversitat, la igualtat, la sostenibilitat i l’accessibilitat universal.

Els drets culturals només es poden garantir plenament des de la proximitat i qualsevol política pública orientada a garantir aquests drets ha de reconèixer aquest paper essencial del món local. La vitalitat cultural de Catalunya s'explica, en gran mesura, per la tasca sostinguda que desenvolupen els municipis arreu del territori.

L’FMC vol posar en valor diversos elements especialment positius del text: el reconeixement del dret a la identitat cultural; la garantia del dret d’accés a la cultura en condicions d’igualtat; el dret de participació cultural; la protecció de la llibertat d’expressió, creació i difusió culturals; i l’impuls del dret a l’educació i la formació artística.

Però també considerem imprescindible que es tinguin en compte el principi d’autonomia local i el de suficiència financera, de manera que les obligacions que s’imposin als ens locals vagin acompanyades dels recursos econòmics, tècnics i humans corresponents. Entenem també que el projecte de llei s’hauria d’acompanyar d’una memòria econòmica realment detallada, amb una valoració completa de l’impacte sobre les finances locals i amb la determinació dels mecanismes de compensació necessaris.

La cultura és un dret de ciutadania i, alhora, una eina de cohesió social, de desenvolupament comunitari i d’equilibri territorial. Garantir els drets culturals significa, necessàriament, reforçar la cultura de proximitat i reconèixer el paper fonamental que exerceixen els ajuntaments en la seva promoció i garantia. Sense la participació activa dels ajuntaments, sense el seu coneixement de les realitats territorials i sense els recursos necessaris per exercir les seves funcions, el desplegament dels drets culturals difícilment podrà assolir els objectius d'equitat, proximitat i cohesió que inspira aquesta llei.