La sessió sobre equipaments que s’està celebrant aquest matí del Seminari Tècnic Local de la Federació de Municipis de Catalunya s’ha centrat en analitzar la reforma del mercat de Sant Antoni. En aquest sentit, els 200 assistents han debatut sobre el model de gestió dels mercats de Barcelona, i la reforma arquitectònica d’aquest mercat i del seu entorn






20/05/2019

Per parlar-nos del model de gestió dels mercats a la ciutat de Barcelona, han vingut Genís Arnàs, cap del Departament de Mercats; i F. Xavier Trull Grifol, director del Mercat de Sant Antoni. En la seva ponència ens han parlat sobre com l’Institut de Mercats de Barcelona és referent internacional, quines són les accions que s’han de tenir en compte per fer mercats sostenibles, com es necessita la renovació per a la regeneració, quin és el sistema de gestió de Barcelona, com s’aconsegueix un ‘mix’ comercial i nous operadors, què s’ha de fer per arribar a una zona de confort dins i fora del mercat, com tenir més serveis i un horari ampliat, com aconseguir excel·lència i capacitació dels professionals, i com seguir una estratègia integrada de comunicació.

També han explicat com promoure l’alimentació saludable, amb eficiència energètica i reducció de residus, i com es pot aconseguir que el mercat sigui el cor del barri i una icona per a la ciutat.

Per la seva banda, per explicar en què ha consistit la reforma del Mercat de Sant Antoni i el seu entorn, hem comptat amb Carme Ribas Seix, arquitecte, professora de Projectes a l'Escola Tècnica Superior d'Arquitectura de Barcelona (ETSAB), que ha explicat el vessant arquitectònic de la reforma. En aquesta ocasió, ha tractat sobre els aspectes tècnics (ocupa una illa sencera, s’organitza en forma de creu grega, la cúpula central, l’arquitectura del ferro,...) mi ha destacat que se situa sobre uns terrenys que antigament recollien un ús de mercat espontani ja existent en èpoques prèvies a l’enderroc de les muralles: la seva singularitat i la capacitat de generar activitat al seu voltant el converteixen en una de les fites emblemàtiques de la ciutat de Barcelona.

També ha informat que el projecte de reforma parteix de la voluntat de preservar l’actual edifici per al seu ús original, incorporant una nova construcció en plantes soterrani, que ocupa tota l’illa; ha destacat com l’espai fossat redescobert, que correspon a l’àmbit original entre el baluard de Sant Antoni i la contraescarpa, s’ha conservat com a itinerari públic. L’altra troballa significativa ha estat un fragment de la Via Augusta romana, incorporada al recinte com a espai museogràfic a l’espera de ser obert al públic properament.

Finalment ha tractat del projecte de superilla a Sant Antoni, destacant que aquesta reforma ha suposat també la transformació del seu entorn: s’han guanyat espais per a activitats cíviques, s’ha reduït substancialment la presència del vehicles, i s’han obert els antics patis de servei que ofereix quatre noves places.

En acabar, els assistents han pogut gaudir d’una visita a aquest nou mercat.