A la sessió que s’està celebrant aquest matí del Seminari sobre Relacions Col·lectives de la Federació de Municipis de Catalunya, amb 217 inscrits, s’analitza concretament el dret a la desconnexió digital en l’ocupació pública, el control del temps de treball dels empleats públics en el treball a distància, i la reordenació, adaptació i reducció del temps de treball per raons preventives davant crisis sanitàries






27/10/2020

El primer ponent ha estat Alexandre Pazos Pérez, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de Vigo, que ha exposat, entre d’altres qüestions, com el dret de desconnexió constitueix un referent en el procés de modernització del Dret del Treball; quins són els drets dels teletreballadors; quina ha de ser la jornada efectiva de treball i que suposa la seva prolongació; la importància del procés d’implementació a través de la negociació; i què són els drets digitals i el dret a la desconnexió.

A continuació, per parlar de la reordenació, adaptació i reducció del temps de treball per raons preventives davant de les crisis sanitàries, hem comptat amb Francisco Javier Gómez Abelleira, professor de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat Carlos III de Madrid. La seva intervenció s’ha centrat en les línies d’actuació relacionades amb el temps de treball, la seva reducció, adaptació i reordenació. En aquest context en el que no és res fàcil, la gestió del temps de treball s’ha convertit en una tasca important de les respostes als problemes causats per la crisi sanitària; i, en aquest sentit, ha abordat tres aspectes essencials: la reducció del temps de treball, la distribució del temps de treball; i les adaptacions horàries.

Finalment, Raquel Poquet Català, professora de Dret del Treball i de la Seguretat Social de la Universitat de València, explica com es pot controlar el temps de treball dels empleats públics en el treball a distància: el concepte del teletreball, el marc jurídic, l’ordenació del temps de treball, l’obligació legal de control, i el règim de control del temps; amb la conclusió que el control i el registre de la jornada de teletreball per a aquelles persones teletreballadores resulta essencial, a més d’obligatori legalment, per raons no només de compliment horari, sinó també per raons de salut. També exposa que no existeix una única modalitat vàlida per fer el registre de la jornada de treball, però ha de ser un sistema fiable i objectiu; i, a més, cal establir també un control basat en resultats, productivitat i consecució d’uns objectius. Com a conclusió, el teletreball és un mètode que necessita disposicions que garanteixin al treballador un horari establert, unes tasques determinades i dret a la desconnexió.