Les APEU constitueixen un exemple clar de col·laboració publica-privada: són associacions privades però que tracten d’assolir finalitats alineades amb els interessos públics: i per això es troben tutelades, i en alguns casos assistides per l’ajuntament del municipi on s’ubiquen. En aquest sentit, la vicepresidenta de l'FMC, presidenta de l’Àrea de Promoció Econòmica de l’entitat i alcaldessa de Calella, Montserrat Candini, va comparèixer ahir a la Ponència que tramita el Projecte de llei de les àrees de promoció econòmica urbana (APEU), que estableix el procediment per a la seva creació, finançament i gestió, per expressar el posicionament de l’FMC davant aquesta llei que les ha de regular






04/11/2020

La Federació de Municipis de Catalunya està convençuda que l'administració realment implicada en la gestió de les APEU són els ajuntaments, ja que són aquests qui n’aproven la creació, les prestacions mitjançant ordenança, resolen els recursos contra els seus acords i en recapten les quotes impagades. La intervenció del govern de la Generalitat prevista a la llei és merament puntual, ja que es redueix, específicament a funcions relacionades amb el Registre. Ara bé, si la implementació del sistema de col·laboració s'estableix entre les APEU i els ajuntaments i es fonamenta, en l'execució de finalitats de caràcter públic, és convenient que aquest aspecte estigui present al llarg de tot el text de la iniciativa.

En la seva intervenció, Montserrat Candini va explicar que des de l’FMC considerem que aquest projecte de llei és una bona iniciativa: permet frenar el procés de desertització comercial dels nuclis urbans en favor d'àrees comercials periurbanes allunyades que requereixen importants desplaçaments; diversificar els processos de dinamització de l'activitat comercial, industrial o de serveis, més enllà de les iniciatives públiques; i, promoure la participació activa dels agents econòmics en la configuració i gestió del model industrial, comercial i de serveis.

Però encara hi ha aspectes tècnics que cal definir bé: com la naturalesa privada de les APEUS, la naturalesa administrativa de les entitats gestores o la titularitat competencial dels ajuntaments per a la promoció de les activitats econòmiques empresarials en el marc de les APEU. També cal aclarir, per exemple, com afecten les APEUs als mercats municipals i a d’altres equipaments municipals, on han d’estar ubicades, o com coordinar el seu servei de neteja...

D’altra banda, és evident que els ajuntaments han d'elaborar el cens de locals amb activitats econòmiques empresarials o susceptibles d’acollir-les amb la finalitat de comprovar si realment el projecte d'APEU assoleix el 25% de la superfície construïda ponderada dels locals inclosos dins la delimitació de l'APEU. Per això, des de l’FMC també creiem que seria convenient que la llei contemplés de forma expressa als ajuntaments a l’hora de realitzar aquest tràmit.

Finalment, la vicepresidenta va concloure amb dues consideracions: cal que la normativa inclogui l’exoneració dels ajuntaments de les responsabilitats derivades dels acords adoptats pels òrgans de govern de l'entitat gestora; i la possibilitat que els ajuntaments puguin rescabalar-se de les despeses produïdes per la tramitació dels procediments de delimitació i aprovació de les APEU, amb independència de quin sigui el sentit de la resolució final. Tanmateix, i tenint en compte tot l'exposat, l'FMC també va demanar un termini mínim de 6 mesos per poder desplegar aquesta llei a nivell dels ajuntaments.