En la sessió de maig del Seminari de Dret Local que s’està portant a terme aquest matí, la Federació de Municipis de Catalunya vol aclarir quan i on s’aplica la normativa de protecció de dades i com afecta l’àmbit local. També en aquesta mateixa sessió, la penúltima de l’edició 2020-2021 i que compta amb més de 130 assistents, s’analitza la repercussió de la responsabilitat per incompliment del Dret de la Unió Europea i els ens locals






14/05/2021

El primer ponent d’aquesta sessió ha estat Lorenzo Cotino Hueso, catedràtic de Dret Constitucional de la Universitat de València, que explica la protecció de dades en l’àmbit local en el marc del Reglament de la Unió Europea i de la llei orgànica. En la seva ponència intenta aclarir quines normes s’apliquen; quan i on s’aplica la normativa de protecció de dades; quins tipus de dades personals s’han de distingir, qui és qui (responsables, encarregats, i contractació), com s’han de tractar les dades, quan es poden tractar o cedir, per a quines finalitats, quines obligacions hem de complir si es tracten dades i quines mesures cal adoptar, si puc enviar dades fora d’Espanya; i si podem exercir drets i reclamacions davant l’entitat local.

A continuació, per analitzar quina és la repercussió de la responsabilitat per incompliment del Dret de la Unió Europea i els ens locals, comptem amb Isaac Martín Delgado, director del Centro de Estudios Europeos i professor de Dret Administratiu de la Universitat de Castella-La Manxa. En aquest sentit, entre d’altres qüestions, explica que no podem negar la competència de l’Estat per regular mecanismes procedimentals de repercussió de la responsabilitat que ha d’assumir davant les institucions europees pel fet de ser l’únic actor vàlid a nivell internacional, però cal normalitzar les relacions de cooperació entre Estat i comunitats autònomes (sense oblidar, en el seu àmbit d’actuació, els ens locals) a l’hora de determinar la responsabilitat que correspon a cadascú en els incompliments i, per tant, a l’hora de repercutir les sancions. Això hauria de tenir la seva extensió en relació amb la cooperació en l’execució del Dret de la Unió com a mecanisme per evitar els incompliments. A més, afegeix, que cal tenir en compte que les comunitats autònomes també són Estat, i els incumbeix igualment l’obligació de complir el Dret de la Unió i de garantir el compliment. Per això, la seva participació en el mecanisme de repercussió no hauria de ser un simple tràmit d’audiència per expressar la seva opinió. Es tractaria, finalment, de compensar la pèrdua de poder de les comunitats autònomes institucionalitzada en el nostre sistema jurídic, a través de l’assumpció per l’Estat central de la responsabilitat que li correspon en coherència amb el poder que realment exerceix.

Com és habitual, la sessió acaba amb la constitució de dos grups de treball.

Al primer, sobre Personal, règim jurídic, hisenda, Víctor Almonacid Lamelas, secretari de l’Ajuntament d’Alzira, ens explica com s’han de fer les sessions telemàtiques dels òrgans col·legiats locals, tant des del vessant teòric com des de la visió pràctica: celebració del plens telemàtics durant la pandèmia, regulació de les sessions, desenvolupament, acreditació de les identitats dels electes, com s’ha de fer l’acta, etc.

Al grup II, sobre Serveis i Ordenació del territori, urbanisme i medi ambient, parlem dels convenis urbanístics amb Carme Briera Dalmau, advocada del Despatx Clifford Chance, que ens explica el concepte, el marc jurídic, la naturalesa i finalitat, la tipologia, els requisits de validesa i eficàcia: procediment i contingut mínim; i l’extinció i els seus efectes.

Recordem que la propera sessió de juny, que serà l’última de l’edició del Seminari de Dret Local 2020-2021 de la Federació de Municipis de Catalunya, se celebrarà el divendres 18,i els dos temes centrals seran: la conciliació i la jurisdicció contenciosa administrativa; i la pandèmia de la Covid-19, la ciència i el dret.