El dret a una bona administració digital: com impacta la Carta de Drets digitals, aprovada el passat 14 de juliol, en la gestió pública dels ens locals?

Amb la seva aprovació es volen protegir els drets dels ciutadans i ciutadanes en la nova era d'Internet i la Intel·ligència Artificial, en la que aquests drets presenten






22/07/2021

La declaració de la pandèmia per la COVID-19 el març de 2020 ha permès obtenir, a nivell mundial, una radiografia completa i realista de l'estat de digitalització en tots els plans, social, empresarial i públic, i ha situat als poders públics davant la necessitat de generar mecanismes de protecció dels drets de les persones en un entorn de relacions digital, escenaris en els quals les reclamacions de cartes de Drets digitals o de reformes constitucionals són innombrables.

En aquest context la Carta de Drets Digitals aprovada a Espanya el passat 14 de juliol se situa en l'avantguarda de les iniciatives governamentals. Elaborada a partir del treball realitzat pel Grup assessor d'Expertes i Experts constituït per la Secretaria d'Estat de Digitalització i Intel·ligència Artificial del Ministeri d'Assumptes Econòmics i Transformació Digital, el seu objectiu és descriptiu, prospectiu i assertiu: descriptiu dels contextos i escenaris digitals determinants de conflictes, inesperats a vegades, entre els drets, valors i béns de sempre, però que exigeixen nova ponderació; aquesta mera descripció ajuda a visualitzar i prendre consciència de l'impacte i conseqüències dels entorns i espais digitals. Prospectiu en anticipar futurs escenaris que poden ja predir-se. I, assertiu en el sentit de revalidar i legitimar els principis, tècniques i polítiques que, des de la cultura mateixa dels drets fonamentals, haurien d'aplicar-se en els entorns i espais digitals presents i futurs.

La Carta de Drets Digitals no té caràcter normatiu, sinó que el seu objectiu és reconèixer els reptes d'aplicació i interpretació que l'adaptació dels drets a l'entorn digital planteja, així com suggerir principis i polítiques a emprendre. És a dir proposa un marc de referència per a l'acció dels poders públics de manera que, sent compartida per tots, permeti navegar en l'entorn digital en què ens trobem aprofitant i desenvolupant totes les seves potencialitats i oportunitats i conjurant els seus riscos. I contribuir als processos de reflexió que s'estan produint a nivell europeu i, amb això, liderar un procés imprescindible a nivell global per garantir una digitalització humanista, que posi a les persones en el centre.

Tal com assenyala la mateixa Carta, no es tracta necessàriament de descobrir drets digitals pretenent que siguin una cosa diferent dels drets fonamentals ja reconeguts o que les noves tecnologies i l'ecosistema digital s'erigeixin per definició en font de nous drets. La persona i la seva dignitat són la font permanent i única dels mateixos i la clau de volta tant per a projectar l'Ordenament vigent sobre la realitat tecnològica, com perquè els poders públics defineixin normes i polítiques públiques ordenades a la seva garantia i promoció. No obstant això, el desenvolupament i progressiva generalització d'aquestes tecnologies i dels espais digitals de comunicació i interrelació que elles obren, donen lloc a nous escenaris, contextos i conflictes que han de resoldre's mitjançant l'adaptació dels drets i la interpretació sistemàtica de l'Ordenament en nom de la protecció dels valors i béns constitucionals i de la seguretat jurídica de la ciutadania, operadors econòmics i administracions públiques en els seus respectius àmbits competencials.

La Carta té la seva base en els avenços ja realitzats a Espanya per al reconeixement dels drets digitals, entre els quals cal destacar el Títol X de la Llei orgànica 3/2018, de 5 de desembre, de protecció de dades personals i garantia dels drets digitals i el recentment aprovat RDLL 28/2020, de 22 de setembre, de treball a distància. En atenció a la seva naturalesa, d'instrument de soft law, la Carta està subjecta i s'entén sense perjudici de l'ordenament jurídic vigent, en particular en matèria de drets, les disposicions dels quals seran aplicable, incloent en particular el que s'estableix per les lleis anteriorment citades i les següents:

a) Llei orgànica 1/1982, de 5 de maig, de protecció civil del dret a l'honor, a la intimitat personal i familiar i a la pròpia imatge

b) Llei orgànica 2/1984, de 26 de març, reguladora del dret de rectificació

c) Llei 34/2002, d'11 de juliol, de serveis de la societat de la informació i de comerç electrònic

d) Llei 9/2014, de 9 de maig, general de telecomunicacions

e) Llei 7/2010, de 31 de març, general de comunicació audiovisual

f) Llei 10/2021, de 9 de juliol, de treball a distància

A les quals poden afegir-se, en l'àmbit de les administracions públiques, la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, de procediment administratiu comú de les administracions públiques (LPAC) i la Llei 40/2015, d'1 d'octubre, de règim jurídic del sector públic (LRJSP), així com el seu desenvolupament reglamentari per RD 203/2021, de 30 de març, pel qual s'aprova el Reglament d'Actuació i Funcionament del Sector Públic per Mitjans Electrònics (RAFME), tal com s'examinarà en l'apartat corresponent.

La Carta de Drets Digitals s'estructura entorn de 6 blocs, articulant-se temàticament en funció de l'àmbit de protecció: drets de llibertat, drets d'igualtat, drets de participació i de conformació de l'espai públic, drets de l'entorn laboral i empresarial, drets digitals en entorns específics, i un últim apartat relatiu a les garanties i a l'eficàcia dels drets en els entorns digitals.

Els poders públics han d'exercir la seva missió en garantia dels drets de les persones, com a garantia del dret a una bona administració, reconegut en l'article 41 de la Carta de Drets Fonamentals i reforçat en la seva construcció per la Jurisprudència, tant europea com nacional. No obstant això, en la dimensió tecnològica, de l'administració digital aquest dret a la bona administració no ha estat encara objecte d'un dimensionament degut per a establir les corresponents garanties que requereix, una finalitat a la qual, sens dubte, contribueix d'una manera activa la Carta de Drets Digitals, representant un punt d'inflexió en aquest moment de transició digital.

Per a això, la Carta dedica el seu apartat XVIII al reconeixement dels drets digitals de la ciutadania en les seves relacions amb les administracions públiques, que, en gran manera venen marcats pel marc normatiu sobre funcionament electrònic del sector públic i que d'una manera concreta es desgrana en els següents drets:

1. El dret a la igualtat de les persones s'estén a l'accés als serveis públics i en les relacions digitals amb les administracions públiques. A tal fi es promouran polítiques públiques actives que garanteixin l'accés als serveis públics, als sistemes i els procediments a tots els subjectes i l'assistència en tals procediments, en aquest cas resulta forçós apel·lar específicament a la tríada normativa LPAC, LRJSP i RAFME, sense oblidar l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat (ENI) i Esquema Nacional de Seguretat (ENS).

2. El principi de transparència i de reutilització de dades de les administracions públiques guiarà l'actuació de l'Administració digital, de conformitat amb la normativa sectorial. En particular, es garantirà el dret d'accés a la informació pública, es promourà la publicitat activa i la rendició de comptes i es vetllarà per la portabilitat de les dades i la interoperabilitat dels formats, sistemes i aplicacions, en els termes que prevegi l'ordenament jurídic vigent. En particular, d'especial incidència la seva plasmació en la Llei 19/2013, de 9 de desembre, de Transparència, Accés a la Informació Pública i Bon Govern i normatives autonòmiques, així com la Llei 37/2007, de 16 de novembre, sobre reutilització de la informació del sector públic.

3. Es promourà la universalitat, la neutralitat i la no discriminació, en particular per raó de sexe, de les tecnologies usades per les administracions públiques, i s'impulsarà la posada a disposició entre administracions d'aplicacions dels drets de propietat de les quals intel·lectual siguin titulars, excepte supòsits d'especial protecció per una norma. Les administracions públiques promouran que la provisió de serveis per mitjans digitals respecti els principis d'aquesta Carta.

4. S'oferiran alternatives en el món físic que garanteixin els drets d'aquelles persones que no vulguin o no puguin utilitzar recursos digitals i no resultin obligades a això, en les mateixes condicions d'igualtat. Directament relacionat amb la bretxa digital, però també amb la lliure elecció, reconeguda en l'article 14 LPAC, de les persones a relacionar-se per mitjans no electrònics amb les administracions públiques.

5. El poder públic autor d'una activitat en l'entorn digital haurà d'identificar als òrgans responsables d'aquesta, com una derivada del dret a identificar a autoritats i personal responsable en les actuacions administratives.

6. Es promouran els drets de la ciutadania en relació amb la intel·ligència artificial reconeguts en aquesta Carta en el marc de l'actuació administrativa reconeixent-se en tot cas els drets a:

a) Que les decisions i activitats en l'entorn digital respectin els principis de bon govern i el dret a una bona Administració digital, així com els principis ètics que guien el disseny i els usos de la intel·ligència artificial. S'afronta així un dels greus riscos i que genera major desconfiança en la utilització de les tecnologies disruptives, la falta d'ètica i la dificultat d'encaixar els codis de valors que han de presidir les actuacions de les administracions públiques

b) La transparència sobre l'ús d'instruments d'intel·ligència artificial i sobre el seu funcionament i abast en cada procediment concret i, en particular, sobre les dades utilitzades, el seu marge d'error, el seu àmbit d'aplicació i el seu caràcter decisori o no decisori. La llei podrà regular les condicions de transparència i l'accés al codi font, especialment a fi de verificar que no produeix resultats discriminatoris. Es tracta d'un dels temes candents, partint de la polèmica del «cas Loomis» i del reconeixement gradual d'aquest dret a través dels òrgans de control (com la GAIP a Catalunya), es posiciona així clarament la línia d'actuació.

c) Obtenir una motivació comprensible en llenguatge natural de les decisions que s'adoptin en l'entorn digital, amb justificació de les normes jurídiques rellevants, tecnologia emprada, així com dels criteris d'aplicació de les mateixes al cas. L'interessat tindrà dret al fet que es motivi o s'expliqui la decisió administrativa quan aquesta se separi del criteri proposat per un sistema automatitzat o intel·ligent.

d) Que l'adopció de decisions discrecionals quedi reservada a persones, tret que normativament es prevegi l'adopció de decisions automatitzades amb garanties adequades.

1. Serà necessària una avaluació d'impacte en els drets digitals en el disseny dels algorismes en el cas d'adopció de decisions automatitzades o semiautomatitzades.

En definitiva, la Carta de drets digitals pretén perfilar els drets fonamentals més rellevants en l'entorn i els espais digitals o descriure drets instrumentals o auxiliars dels primers, oferint una eina de soft law adaptativa. Per això, principis com el de compliment normatiu des del disseny, que incorpora l'anàlisi de la regulació aplicable vigent des de l'inici del procés de desenvolupament tecnològic, han de ser d'aplicació íntegra. La superació de les bretxes digitals no pot deixar-se en mans del mercat, sinó que requereix polítiques públiques d'impuls per part dels poders públics, perquè del sector públic depenen serveis bàsics com són l'educació, la sanitat, els serveis socials o els transports, però també és una peça clau per a garantir drets fonamentals com són la justícia, la seguretat o la llibertat, sense que l'entorn digital pugui suposar una limitació o privació en el seu exercici o garanties.