Valoració urgent de l'FMC sobre la qüestió d'inconstitucionalitat de l'Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (plusvàlua)

Des de l'FMC restem a l'espera de conèixer el contingut de la sentència i els vots particular per fer una valoració més exhaustiva de l'abast d'aquesta mesura i la seva repercussió en els ingressos dels ajuntaments

Si es confirma una afectació significativa en els ingressos dels ajuntaments, l'FMC sol·licitarem mesures compensatòries i que es treballi ràpidament en una nova norma que permeti restablir l'impost amb una recaptació justa per a la ciutadania i que no penalitzi els ajuntaments

26/10/2021

El Ple del Tribunal Constitucional ha resolt avui, 26 d'octubre de 2021, la qüestió d'inconstitucionalitat núm. 4433-2020, promoguda per la Sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia, Ceuta i Melilla amb seu a Màlaga, declarant la nul·litat dels arts. 107.1 segon paràgraf, 107.2.a) i 107.4 del Text refós de la Llei reguladora de les hisendes locals, aprovat pel Reial decret legislatiu 2/2004, de 5 de març.

Aquesta sentència, de la qual ha estat ponent el magistrat Ricardo Enríquez, considera que són inconstitucionals i nuls aquests apartats de l'art. 107 del TRLHL, perquè estableixen "un mètode objectiu de determinació de la base imposable de l'IIVINTU (Impost sobre l'Increment del Valor dels Terrenys de Naturalesa Urbana) que determina que sempre hagi existit augment en el valor dels terrenys durant el període de la imposició, amb independència que, realment, hagi existit aquest increment i la seva quantia". És a dir, el Tribunal Constitucional considera que el càlcul de la base imposable [la quantia sobre la qual s'aplica el tribut] es fa amb uns paràmetres objectius que no sempre respecten la plusvàlua realment obtinguda, i és per això que aquest tipus de càlcul és el que esdevé nul per ser atemptatori del principi de capacitat econòmica que reconeix l’art. 31 de la Constitució Espanyola.

La sentència declara que aquesta decisió no afecta les situacions fermes existents abans de la data de l'aprovació de la sentència. 

La sentència compta amb el vot particular concurrent del president Juan José González Rivas i els vots discrepants del magistrat Cándido Conde-Pumpido i de la magistrada María Luisa Balaguer. En els pròxims dies es notificarà la sentència i els vots particulars juntament amb una nota de premsa més àmplia.

Cal recordar que el Tribunal Constitucional no és la primera vegada que es pronuncia sobre aquest impost, perquè ja ho va fer els anys 2017 i 2019. En tots els pronunciaments anteriors, i també en aquest, el Tribunal considera que ha d'haver-hi una vinculació real entre la base imposable de l'impost i la plusvàlua realment obtinguda. L'Impost de plusvàlua municipal -tècnicament, Impost sobre l'increment del valor dels terrenys de naturalesa urbana (IIVTNU)- és un gravamen local que s'aplica al guany obtingut per la transmissió d'un immoble, i que troba la seva naturalesa en el suposat increment del valor del terreny. 

Davant d'aquesta informació, la Federació de Municipis de Catalunya exposa el següent:

- Restem a l'espera de conèixer el contingut de la sentència i els vots particular per fer una valoració més exhaustiva de l'abast d'aquesta mesura i la seva repercussió en els ingressos dels ajuntaments.

Si després de la lectura de la sentència es confirma una afectació significativa en els ingressos dels ajuntaments, l'FMC sol·licitarem de manera immediata al govern de l'Estat per una banda, mesures compensatòries per als ajuntaments que en aquests mesos estan en tràmits de confecció i aprovació dels seus pressupostos, i per altra banda, que es treballi ràpidament en una nova norma que permeti restablir l'impost amb una recaptació justa per a la ciutadania i que no penalitzi els ajuntaments.