La vicepresidenta de l'FMC i alcaldessa de Tàrrega, Alba Pijuan, ha participat aquest matí en la Jornada informativa sectorial 'El català, reptes i propostes. El futur de la llengua àmbit per àmbit’, per parlar de l'ús de la llengua a l'administració local

La jornada s'ha organitzat en el marc del Pacte Nacional per la Llengua, amb l'objectiu d'oferir mirades de qualitat sobre l'ús del català en determinats sectors






13/05/2022

La jornada, que s’ha celebrat ahir i avui, ha estat impulsada pel Departament de Cultura, amb la finalitat d’abordar la situació de la llengua en taules rodones monogràfiques. S’ha donat veu tant a experts com a personalitats de cadascun dels següents àmbits: cohesió social; educació i recerca; tecnologies i món digital; cultura; audiovisual; mitjans de comunicació; àmbit socioeconòmic i laboral; salut i atenció sociosanitària; administracions públiques; àmbits estatal, europeu i internacional, i lleure, esport i món associatiu.

La vicepresidenta de l’FMC Alba Pijuan ha basat la seva intervenció en la situació del català en l’administració local. En aquest sentit, ha fet un breu repàs de com ha estat i com està la situació del català en els nostres pobles i ciutats. Així, ha informat que a l’administració local, un 37,9% només utilitza el català i un 31% només en castellà. En aquest sentit, "cal que treballem intensament per garantir el que diu la Llei de política lingüística de 1998: La Generalitat, les administracions locals i les altres corporacions públiques, les institucions i les empreses que en depenen i els concessionaris de llurs serveis han d’emprar el català en llurs actuacions internes i en la relació entre ells”.

També ha destacat que en les dues darreres dècades la població de Catalunya ha crescut en 1,5 milions d’habitants i aquest increment s’ha produït amb població heterogènia (amb orígens internacionals molt diversos i amb pes important de la parla castellana). A més, els avenços en la transmissió lingüística intergeneracional i l’aprenentatge escolar no han compensat els efectes de la incorporació de la nova immigració no catalanoparlant. Hem de tenir en compte també que jurídicament, l’oficialitat del català no és plena i no té una posició d’igualtat o condicions d’equitat respecte a l’estatus oficial de la llengua castellana. A tot això cal afegir com a qüestió de fons que l’estatus de la llengua catalana és clarament anòmal, perquè totes les llengües de dimensions semblants a les del català són oficials al seu estat i a les institucions de la Unió Europea. Pijuan ha remarcat que "de cara al futur un element a tenir en compte i recomanació és apostar per l’augment de la capacitat d’innovació dels serveis públics catalans i sobretot garantir la continuïtat de la comunitat lingüística”.

La vicepresidenta ha conclòs afirmant que "el gran actiu de les administracions públiques és el seu propi consum intern, que hauria d'actuar com a motor de la demanda. La millor manera de millorar el servei que les administracions presten als ciutadans i alhora augmentar la demanda de tecnologia en català és augmentar la seva capacitat d’innovació i optimitzar els seus processos, tant els interns com els d’atenció al ciutadà”.