Reial decret llei 20/2022, de 27 de desembre, publicat al BOE número 311, de 28 de desembre de 2022

28/12/2022

Aquest reial decret llei consta d'un preàmbul i una part dispositiva, estructurada en cent vuit articles, tres disposicions transitòries, i quatre disposicions finals, i es dicta a l'empara del que es disposa en les regles 7a, 8a, 9a, 13a, 14a, 17a, 18a, 19a, 20a, 21a, 22a, 23a, 25a, de l'article 149.1 de la Constitució Espanyola, que atribueixen a l'Estat la competència exclusiva en matèria de legislació laboral i civil, bases i coordinació de la planificació general de l'activitat econòmica, d'Hisenda general i deute de l'Estat, de legislació bàsica i règim econòmic de la Seguretat Social, sense perjudici de l'execució dels seus serveis per les comunitats autònomes, bases del règim jurídic de les Administracions públiques i del règim estatutari dels seus funcionaris, pesca marítima, sense perjudici de les competències que en l'ordenació del sector s'atribueixin a les Comunitats Autònomes; ports d'interès general; aeroports d'interès general; control de l'espai aeri, trànsit i transport aeri; ferrocarrils i transports terrestres que transcorrin pel territori de més d'una Comunitat Autònoma; legislació, ordenació i concessió de recursos i aprofitaments hidràulics quan discorrin per més d'una comunitat autònoma, legislació bàsica sobre protecció del medi ambient, sense perjudici de les facultats de les Comunitats Autònomes d'establir normes addicionals de protecció, bases del règim miner i energètic, respectivament, respectivament.

El reial decret llei introdueix mesures en matèria fiscal en l'àmbit de l'energia. En segon lloc, s'estenen durant tot 2023 les mesures per a garantir un subministrament mínim, on destaca la prohibició del tall subministro elèctric, també estès al subministrament d'aigua i gas natural, a aquells consumidors en els quals concorri la condició de consumidor vulnerable, vulnerable sever o en risc d'exclusió social. Així mateix, per a evitar les greus conseqüències que tindria un escenari de repercussió de l'alça dels hidrocarburs per als consumidors finals, especialment aquells vulnerables, es considera necessari prorrogar la limitació del preu màxim dels gasos liquats del petroli (bombona de butà) fins al 30 de juny de 2023, mantenint la mateixa previsió de recuperar els increments no repercutits en posteriors revisions.

A més del sector primari, l'alça del cost de l'energia derivada de la guerra a Ucraïna ha tingut un impacte significatiu sobre altres sectors i indústries, en particular el transport, les indústries gas intensives. Per això, el present reial decret llei incorpora un conjunt de mesures dirigides a esmorteir l'impacte de la pujada dels costos de combustibles en l'àmbit del transport. A més de les mesures de suport al sector, una de les mesures més importants de resposta a la guerra és la bonificació del transport públic de viatgers. Així, es prorroga durant 2023 la gratuïtat dels títols multiviatge de transport ferroviari de rodalia, rodalies i mitjana distància competència de l'Estat. És el cas de Renfe Viatgers SME SA. per a usuaris recurrents en els serveis de cadascun dels nuclis de Rodalia i Rodalies, així com per als serveis ferroviaris de Mitjana distància declarats com a obligació de servei públic per les administracions competents, resultant molt positiva la valoració dels resultats de la mesura amb les dades de l'últim trimestre. Per a evitar asimetries per maneres de transport, és necessari equiparar la reducció de preu per als títols multiviatge en les concessions de serveis públics de transport regular de viatgers per carretera de competència de l'Administració General de l'Estat al qual s'aplica als títols multiviatge de Renfe Viatgers SME SA. per a usuaris recurrents en els serveis de cadascun dels nuclis de Rodalia i Rodalies, així com per als serveis ferroviaris de Mitjana distància declarats com a obligació de servei públic per les administracions competents.

D'altra banda, les Corporacions Locals han de comptar amb suficient personal per realitzar les funcions de fe pública, assessorament legal preceptiu, control i fiscalització interna de la gestió economicofinancera i pressupostària, i la comptabilitat, tresoreria i recaptació, la responsabilitat administrativa de la qual està reservada a l'Escala de funcionaris d'administració local amb habilitació de caràcter nacional. Ara bé, la realitat actual evidència un problema estructural de cobertura dels llocs reservats, que és ocasionat pel dèficit de personal funcionari de carrera amb habilitació nacional. En un context d'important augment dels procediments i expedients de gestió economicofinancera i fiscalització a conseqüència de l'execució de les inversions del Pla de Recuperació finançades amb els fons europeus, Next Generation EU, es fa necessari reforçar a les administracions locals. Per això, amb caràcter addicional i complementari a l'oferta d'ocupació pública corresponent a l'any 2022, s'aprova una oferta d'ocupació extraordinària de 1.000 places. L'execució d'aquesta oferta d'ocupació pública extraordinària haurà de realitzar-se en el termini improrrogable d'un any des de la publicació de les respectives convocatòries. En les convocatòries que es realitzin per a les places que ara s'autoritzen, s'especificaran les subescales que corresponguin de les previstes en l'article 92 bis de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, reguladora de les bases del règim local, així com la seva distribució territorial de manera proporcional al nombre de llocs vacants en cada Comunitat Autònoma. D'aquesta manera es tracta de garantir, en el marc de la planificació de recursos humans, una adequada distribució de les necessitats de personal en totes les entitats locals en el conjunt del territori nacional.

Finalment, a conseqüència de la guerra a Ucraïna es manté l'impacte negatiu de la pandèmia de la COVID-19 en l'activitat econòmica de moltes empreses i autònoms, amb important reducció dels seus ingressos, afectant directament la seva liquiditat i solvència i, per tant, a la seva capacitat per a fer front a les seves obligacions tant amb altres empreses com amb les diverses administracions públiques en el compliment de les seves obligacions tributàries i de naturalesa no tributària. Amb el que l'objectiu de preservar el teixit productiu i garantir el manteniment de l'ocupació i l'activitat, el present reial decret llei estén les mesures adoptades pel Govern en el Reial decret llei 6/2021, de 20 d'abril, en l'àmbit dels deutes de naturalesa pública, no tributàries ni duaneres, prorrogant durant l'exercici 2023 el procediment excepcional i temporal per a la concessió d'ajornaments i/o fraccionaments amb dispensa de garantia per les Delegacions d'Economia i Hisenda.

Juntament amb les mesures de resposta en el pla econòmic, s'ha desplegat a Espanya un important escut social des de l'inici de la guerra, amb la finalitat d'evitar un augment de la desigualtat. Entre aquestes mesures, destaquen les relatives al subministrament mínim i la lluita contra la pobresa energètica, anteriorment exposades, i les relatives a l'augment de l'ingrés mínim vital i pensions no contributives i protecció en l'àmbit de l'habitatge. A més de les mesures destinades als col·lectius més vulnerables, s'estableix un abonament extraordinari de 200 euros amb la finalitat de donar suport a les rendes de les famílies de classe mitjana en un context d'inflació.

En matèria d'habitatge i puix que correspon al lloguer, la variació anual de l'Índex de Preus al Consum aconsella estendre l'aplicació de les mesures de limitació extraordinària de l'actualització anual de la renda dels contractes d'arrendament d'habitatge a fi d'evitar un xoc generat per factors exògens, del context nacional i internacional que són aliens a l'àmbit de l'arrendament d'habitatge. En conseqüència, es considera necessari prolongar fins al 31 de desembre de 2023 la limitació extraordinària de l'actualització anual de la renda dels contractes d'arrendament d'habitatge, regulada en l'article 18 de la Llei 29/1994, de 24 de novembre, d'Arrendaments Urbans, de manera que, a falta d'acord entre les parts, l'actualització de la renda no pugui superar el resultat d'aplicar la variació anual de l'Índex de Garantia de Competitivitat, que ofereix una evolució subjecta a una major estabilitat en el context actual.

Així mateix, la guerra a Ucraïna i el consegüent increment inflacionari fa necessari estendre determinades mesures de protecció de persones en situació de vulnerabilitat que van ser introduïdes en el Reial decret llei 11/2020, de 31 de març, pel qual s'adopten mesures urgents complementàries en l'àmbit social i econòmic per a fer front al COVID-19. En particular, s'amplia fins al 30 de juny de 2023 la suspensió dels procediments i llançaments en els supòsits i d'acord amb els tràmits ja establerts, així com la possibilitat, fins al 31 de juliol de 2023, de sol·licitar compensació per part de l'arrendador o propietari, mesura ja recollida en el Reial decret llei 37/2020, de 22 de desembre, de mesures urgents per a fer front a les situacions de vulnerabilitat social i econòmica en l'àmbit de l'habitatge i en matèria de transports.

Finalment, es contempla una pròrroga extraordinària del termini dels contractes d'arrendament de sis mesos des de la data de finalització, durant la qual es continuaran aplicant els termes i condicions establerts per al contracte en vigor.

També s'introdueix així mateix una línia directa d'ajuda a persones físiques de baix nivell d'ingressos i patrimoni, amb la finalitat de pal·liar l'efecte perjudicial en els preus ocasionat principalment per la crisi energètica derivada de la invasió d'Ucraïna. Aquesta ajuda, de 200 euros de quantia en pagament únic, es dirigeix als qui hagin estat assalariats, autònoms o aturats en 2022, amb la finalitat de pal·liar situacions de vulnerabilitat econòmica, no cobertes per altres prestacions de caràcter social, com és el cas de les pensions o l'ingrés mínim vital. Per a la percepció d'aquesta ajuda, s'estableixen així mateix uns màxims d'ingressos i patrimonis conjunts en funció de la convivència en el domicili, amb l'objectiu que el col·lectiu de beneficiaris de l'ajuda respongui als principis de necessitat i progressivitat.

L'article 76 habilita a la Ministra d'Hisenda i Funció Pública per a modificar les quanties relatives a la indemnització per ús de vehicle particular per part dels empleats públics per desplaçaments professionals. Després de disset anys sense que s'hagin actualitzat aquestes quanties, en el present moment de difícils conseqüències econòmiques i energètiques derivades de la guerra d'Ucraïna, resulta especialment urgent que es procedeixi a la seva modificació. Al costat d'això, l'Acord marc per a una Administració del segle XXI, signat amb les organitzacions sindicals CCOO i UGT, recull en la seva clàusula novena el compromís del Govern d'impulsar al llarg de 2022 i 2023, a través de la negociació col·lectiva en la Taula General de Negociació de l'Administració General de l'Estat, l'actualització dels imports de les despeses de desplaçament conseqüència de l'activitat de prestació de serveis.

En matèria de Seguretat Social, es disposa estendre, amb efectes d'1 de gener de 2023, per a tot l'any, l'increment extraordinari de la prestació de l'ingrés mínim vital que es va establir en l'article 45 del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, a l'efecte del qual es complementa el percentatge que hagi d'aplicar-se a aquesta prestació per a la seva actualització d'acord amb el que es disposa en la Llei de Pressupostos Generals de l'Estat per a 2023 en un percentatge igual a la diferència entre aquell i el 15 per cent, de manera que l'ingrés mínim vital experimenti per a 2023 un 15 per cent d'increment respecte de la quantia que tenia a 1 de gener de 2022. Aquesta mesura es considera imprescindible donat l'augment que ha sofert l'índex de preus al consum durant 2022, que sens dubte ha afectat greument les persones i unitats de convivència més vulnerables, sense que les previsions econòmiques augurin canvis en aquest paràmetre per a 2023 que desaconsellin la mesura. El mateix pot dir-se de l'increment extraordinari de les pensions de jubilació i invalidesa del sistema de Seguretat Social, en la seva modalitat no contributiva, que va establir en el seu moment l'article 45 bis del citat reial decret llei.

D'altra banda, en atenció al context en la qual s'adopta aquest reial decret llei, la situació de vulnerabilitat de les persones beneficiàries de la prestació de l'ingrés mínim vital, especialment de les unitats familiars amb menors, requereix de l'adopció de mesures amb la major urgència possible per a evitar el mal derivat del reintegrament immediat de quantitats indegudament percebudes. Així, no seran exigibles les quantitats que no superin el 65 per cent de la quantia mensual de les pensions no contributives, quan en la unitat de convivència s'integri, almenys, un beneficiari menor d'edat. En el supòsit que es regula, no fer-lo suposaria que la unitat de convivència hagi de retornar, mitjançant l'aplicació de descomptes sobre les successives mensualitats de la prestació d'ingrés mínim vital, o mitjançant les altres modalitats regulades en els procediments general i especial de reintegrament de prestacions indegudament percebudes, imports molt reduïts, la qual cosa, lluny de pal·liar la seva situació, implicaria una reducció tal de la quantia total mensual de l'ingrés mínim que faria que la situació d'especial protecció s'agreugés, col·locant al menor en una situació de precarietat major que la que es pretén evitar mitjançant el reconeixement del dret a l'ingrés mínim vital.

Atès que el citat Reial decret 152/2022, de 22 de febrer, deixarà de produir efectes el pròxim 31 de desembre, concorren raons d'extraordinària i urgent necessitat, que fan ineludible mantenir transitòriament la seva vigència a partir de l'1 de gener. Es garanteix d'aquesta manera la seguretat jurídica i es dona continuïtat a la funció del salari mínim interprofessional de servir de sòl o garantia salarial mínima per a les persones treballadores. Aquesta disposició suposa una pròrroga del vigent salari mínim interprofessional de caràcter temporal, fins que s'aprovi el reial decret que el fixi per a l'any 2023, en el marc del diàleg social i d'acord amb el que es preveu en l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors, segons el qual aquest tipus de salari ha de tenir en compte: l'índex de preus de consum, la productivitat mitjana nacional, l'increment de la participació del treball en la renda nacional i la conjuntura econòmica general.

Al costat de la pròrroga de les mesures de suport públic per a evitar que es comprometi el teixit productiu i per a reduir els efectes socials i econòmics, cal prorrogar les mesures d'acompanyament precises per a assegurar la protecció social, evitant acomiadaments i destrucció de llocs de treball en aquestes circumstàncies extraordinàries, temporals i urgents. Així, el present reial decret llei adapta al nou període de suport públic que s'estén fins al 30 de juny de 2023 les mesures en l'àmbit laboral de suport a les persones treballadores de l'article 44 del Reial decret llei 6/2022, de 29 de març pel qual s'adopten mesures urgents en el marc del Pla Nacional de resposta a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, així com en l'article 1.Deu del Reial decret llei 11/2022, de 25 de juny, pel qual s'adopten i es prorroguen determinades mesures per a respondre a les conseqüències econòmiques i socials de la guerra a Ucraïna, per a fer front a situacions de vulnerabilitat social i econòmica, i per a la recuperació econòmica i social de l'illa de La Palma, de manera que: a) Les empreses beneficiàries de les ajudes directes no podran justificar acomiadaments objectius basats en l'augment dels costos energètics; b) Les empreses que s'acullin a les mesures de reducció de jornada o suspensió de contractes regulades en l'article 47 de l'Estatut dels Treballadors per causes relacionades amb la invasió d'Ucraïna i que es beneficiïn de suport públic no podran utilitzar aquestes causes per a realitzar acomiadaments.