ODS número 3: Salut i benestar, ODS número 11: Ciutats i comunitats sostenibles, ODS número 14: Vida submarina i ODS número 15: Vida terrestre






03/01/2023

Els arquitectes Margarita Jover i Iñaki Alday són pioners en la recuperació dels marges dels rius i dels parcs com a zones capaces d'absorbir les crescudes dels rius i de funcionar com a espais d'oci urbà. Aquests impulsors de la recuperació de la ribera de l'Ebre al Parc de l'Aigua de Saragossa (2008) o de l'Aranzadi a Pamplona (2013) ofereixen 10 claus per prevenir inundacions urbanes aprofitant la capacitat dels espais naturals per actuar com a mecanisme regulador:

1.- Un parc és una infraestructura ecològica que pot contribuir a gestionar l'aigua (el nostre ben més preuat i escàs) emmagatzemant-la, minimitzant els efectes de les inundacions i recarregant els aqüífers. Amb això neteja l'aire i absorbeix carboni, redueix la temperatura d'ambient a l'estiu, fomenta la biodiversitat, i ofereix refugi a flora i fauna.

2.- Cal reforestar les ciutats per preparar-les pel canvi climàtic. Avançar cap a una ciutat dissenyada com un ecosistema híbrid, meitat bosc meitat urbà.

3. La permeabilitat del sòl ajuda a recarregar la capa freàtica, que alimenta els arbres que al seu torn atemperen el microclima urbà.

4. La quantitat d'aigua disponible ha de ser el factor principal per decidir el tipus de vegetació que es planta a cada regió.

5. En la geografia mediterrània els rius secs són importantíssims, i a l'hora han estat els més maltractats i malentesos. Amb la pressió urbanitzadora han esdevingut espais marginals, considerats bruts, perillosos i inútils. Al canalitzar-los en limitem la capacitat i assegurem patir inundacions quan el tub no és suficient, deixem de recarregar l'aigua subterrània en zones on és molt necessària i aniquilem tot un sistema ecològic molt més ric del què sembla.

6. Hi ha molts exemples de recuperació de riberes urbanes per convertir-les en zones de gran riquesa ecològica i en espais de lleure per als ciutadans. En canvi, moltes altres metròpolis continuen fent la "vista grossa" en relació a l'ocupació de les lleres dels rius amb habitatges autoconstruïts. Per tant, només amb polítiques decidides de provisió de vivenda i amb inversions en infraestructures verdes per reforestar lleres i muntanyes es podrà tenir una ciutat sana i preparada per al canvi climàtic.

7. És fonamental que el riu tingui espai per inundar (i amb això irrigar, sembrar, fertilitzar i minimitzar desbordaments aigües amunt o avall). La resta de l'any, aquests espais es poden fer servir per a passejar-hi, fer esport, organitzar-hi esdeveniments o jugar-hi.

8. No tindrem èxit si només intentem protegir-nos; com major és la protecció més gran és la catàstrofe el dia en què falla. Per això cal canviar el xip i entendre que cal conviure amb les inundacions, que són part del cicle natural dels rius mediterranis ―i més acusadament amb el canvi climàtic―. Cal dissenyar estratègies de convivència i aprendre a interactuar amb el riu.

9. Un riu és un espai de moviment d'aigües i nutrients, característica que el fa idoni per a la biodiversitat faunística i florística, autònom. Els humans hem d'aprendre a escoltar, no intentar imposar un ordre a base de barreres i de grans esforços de manteniment.

10. Els rius en altres latituds i cultures són venerats com a recurs essencial per a la supervivència. Hem d'aprendre dels nostres avantpassats deixant de considerar els rius com un desguàs o com una claveguera per veure'ls com un proveïdor de vida, fertilitat, vegetació i bellesa. Això ens aportarà qualitat de vida, salut i resiliència davant del canvi climàtic.