En la sessió que s’està celebrant aquest matí, ponents amb expertesa ens expliquen quines són les propostes i els indicadors que milloren la salut i la socialització de les ciutats, és a dir què podem fer en matèria urbanística i quines mesures hem de desenvolupar perquè l’impacte negatiu en la salut sigui menor






21/04/2023

La primera ponència d’avui ha anat a càrrec de Marta Rofín Serra, arquitecta urbanista i coordinadora de la xarxa URBACT Healthy Cities. En la seva intervenció ha explicat quin és el conjunt de factors personals, socials, polítics, econòmics i ambientals que generen un impacte sobre l’estat de salut dels individus i les poblacions. i quins aspectes d’ells són els que es poden modificar en la planificació urbanística i el disseny urbà: cal maximitzar els efectes positius i preveure mesures per mitigar els negatius. Al final ha explicat alguns casos pràctics: Vic, l’Hospitalet de Llobregat i Barcelona.

La segona ponència quantifica els indicadors biosaludables per millorar la salut i la socialització de les ciutats. En aquest cas, Manuel Enrique Figueroa Clemente, catedràtic d’Ecologia de la Universitat de Sevilla, explica com actualment estem immersos en un fenomen generalitzat de canvi global que afecta tots els ecosistemes. Avui és essencial reconsiderar el sistema urbà i el seu metabolisme. Una nova agenda és necessària davant el creixement de les ciutats, el model de desenvolupament imperant i els reptes dels canvis globals. L’Organització Mundial de la Salut estima que més de la meitat de la població mundial viu a les ciutats i es projecta que a l’any 2050 sigui gairebé del 70 per cent i les condicions ambientals influeixen sobre la salut. Aquestes condicions, però, es poden modificar posant en marxa mesures que han de prendre els responsables d’aquestes ciutats_ un barri ben ordenat en la direcció de desenvolupar principis d’ecologia i de salut és un barri on la convivialitat serà una realitat, la salut millorarà i el comerç de barri, un model productiu de proximitat, es veurà enfortit. El creixement de les ciutats constitueix una preocupació actual per com es fa, però no hauria de ser un problema si el seu disseny i el seu apropament global són els adequats: han de tenir plans de mitigació i adaptació al canvi climàtic, en els que la infraestructura verda ha de ser essencial, ja que pot ajudar a mitigar els impactes sobre la salut física, psíquica i social en reduir l’emissió de gasos nocius. En la ponència parteix de tres idees principals: cal tenir un model de ciutat que contempli l’ecosistema urbà com un sistema complex adaptadiu, la infraestructura verda ben planificada i gestionada davant els reptes i contingències actuals és essencial i, finalment, destaca la importància de l’establiment d’indicadors potents a escala fina a la ciutat per entendre la seva estructura i funció. Per a això presenta diversos estudis on s’han utilitzat indicadors que posen de manifest la salubritat i el confort dels espais urbans, com els de Catalunya i d’Andalusia.

La darrera intervenció ens parlarà de quina és la influencia del disseny de la ciutat en la millora de les persones malaltes cròniques i anirà a càrrec de la doctora Paula Jakszyn, Unitat de Nutrició i Càncer de l’ICO i el doctor Jordi Vilaró Casamitjana, de la Facultat de Ciències de la Salut de Blanquerna, Universitat Ramon Llull.