ODS número 3: Salut i Benestar i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

Els entorns alimentaris de proximitat influeixen de manera molt significativa en les pràctiques quotidianes de compra, despesa, preparació i consum d’aliments
Tant és així que s’han demostrat la relació positiva entre una major disponibilitat d’aliments saludables i assequibles en el comerç al detall i en els serveis de menjar, i una menor prevalença de sobrepès i d’obesitat. I a la inversa, l’exposició a aliments processats i hipercalòrics (menjar ràpid) s’associa amb més incidència d’obesitat i de malalties cardiovasculars i coronàries






15/05/2023

L’oferta alimentària actual de Barcelona és força diversa i amb un caràcter marcadament mediterrani, és a dir, amb molta presència de petit comerç alimentari especialitzat i amb abundància de productes frescos de qualitat. Tanmateix, l’estudi de l’IERMB ha analitzat la presencia de punts de venda d’aliments poc saludables de la ciutat, tals com els autoserveis i els serveis de menjar ràpid i takeaways, i posa de manifest una tendència al canvi en el paisatge alimentari global de la ciutat.

Una de les qüestions que més preocupa en aquest sentit és la distribució desigual de l’oferta alimentària saludable i poc saludable per barris, amb un marcat esbiaix de renda, cosa que crea assimetries en l’accés a una alimentació rica i variada segons el grup social. La insuficiència d’accés a aliments saludables i assequibles –els deserts alimentaris– en barris de renda baixa o de minories ètniques es considera una de les causes de les disparitats socials observades en el nivell de salut. Així mateix, els factors socioeconòmics com la pobresa o l’atur juguen un paper clau en el desenvolupament de l’obesitat i de la mala salut, especialment en les zones urbanes, creant un "gradient social”.

Les autoritats locals poden jugar un important paper en la creació d’un entorn alimentari que garanteixi l’accessibilitat a opcions alimentàries saludables amb polítiques com per exemple una zonificació comercial que posi límits a la densitat de serveis de menjar ràpid o d’altres establiments amb oferta poc saludable, facilitant la instal·lació de punts de venda de fruites i verdures fresques en espais de convivència i veïnatge, donant suport a la xarxa de mercats verds o de les petites botigues de barri, que a més d’oferta saludable ofereixen productes ecològics i/o de proximitat, o amb intervencions en els entorns escolars que han demostrat ser molt efectives en aconseguir canvis d’hàbits alimentaris en les famílies.