Acord GOV/130/2023, de 13 de juny, publicat al DOGC número 8937, de 15 de juny de 2023

15/06/2023

L’Acord aprova la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050, coneguda com a PROENCAT 2050, un document guia per a la transició energètica cap a la neutralitat climàtica del sistema energètic català. Aquest estudi demostra la viabilitat d'aquest repte a través de l'aplicació d'un conjunt de estratègies orientades a transformar tot l'àmbit energètic, des de la demanda d'energia final fins a la generació d'energia elèctrica, i amb la participació activa dels ciutadans.

La PROENCAT 2050, que ja havia presentat les seves línies mestres i magnituds principals, s'ha convertit en el punt de referència per al disseny i aplicació de polítiques energètiques a Catalunya. Actualment, les emissions de gasos d'efecte hivernacle relacionades amb el cicle energètic representen el 72% de les emissions totals de Catalunya, amb un total de 34 milions de tones de CO₂. En l'escenari objectiu, aquestes emissions es redueixen pràcticament a zero, aconseguint així la neutralitat climàtica. No obstant això, si no es prenen les mesures i estratègies proposades a la PROENCAT 2050, les emissions només disminuirien fins als 26 milions de tones de CO₂. A més de la neutralitat climàtica, aquesta transformació també proporcionarà una major sobirania energètica, amb una reducció de la dependència energètica de l'exterior del 93,8% a només el 7,9%, sense tenir en compte els usos no energètics de l'energia. Aquesta reducció de la dependència energètica implicaria una disminució de la despesa anual de 8.700 milions d'euros a 650 milions d'euros.

La PROENCAT 2050 s'ha basat en els objectius energètics i ambientals establerts per la Unió Europea i la normativa vigent, i ha realitzat una modelització de l'evolució del consum i la producció d'energia a Catalunya. Això ha donat lloc a una previsió numèrica de la demanda i l'oferta energètica, així com el seu impacte econòmic, social i mediambiental. A més, el document planteja les estratègies necessàries per aconseguir la descarbonització del sistema energètic.

En aquest sentit, l'estalvi i l'eficiència energètica són fonamentals per a la transformació del model energètic. La PROENCAT 2050 preveu una reducció del 30,3% en el consum d'energia final per al període 2017-2050, amb una disminució significativa en els àmbits del transport (-50,6%) i l'ús domèstic (-34,2%). Es calcula que seran necessàries inversions de 15.000 milions d'euros per obtenir aquesta reducció del consum energètic.

A més, es preveu un augment de l'electrificació en diverses àrees, amb l'objectiu d'apropiar-se de la flexibilitat del sistema elèctric per a la integració d'energies renovables i la reducció d'emissions contaminants. Això inclou la mobilitat elèctrica, la climatització d'edificis mitjançant bombes de calor i l'electrificació de processos industrials. Es calcula que seran necessàries inversions de 13.256 milions d'euros en infraestructures de la xarxa elèctrica per a la seva adaptació i modernització.

Per satisfer la demanda d'energia de manera neta i sostenible, es requerirà un desplegament més ampli de les energies renovables. L'estudi preveu la incorporació de fins a 12.000 MW d'energia renovable per a l'any 2030, incloent-hi 5.000 MW d'energia eòlica i 7.000 MW de fotovoltaica. La capacitat total d'energies renovables haurà de créixer fins als quasi 62.000 MW per a l'any 2050, una xifra 18 vegades superior a la capacitat instal·lada actual. Es calcula que seran necessàries inversions de 51.511 milions d'euros en energies renovables.

Aquestes xifres inclouen l'aprofitament del potencial fotovoltaic en edificis i altres espais urbanitzats. Es preveu la instal·lació de més d'11.000 MW de capacitat fotovoltaica en edificis i 2.600 MW en altres espais, que contribuiran fins al 40% de la generació solar total a Catalunya. En conjunt, es preveu la posada en servei de prop de 500.000 instal·lacions d'energia solar en cobertes i teulades fins al 2050, moltes de les quals estaran vinculades a sistemes d'autoconsum i generació distribuïda, aprofitant fins al 65% del seu potencial total. Aquesta perspectiva demostra que només el 2,5% del territori de Catalunya seria suficient per cobrir el 97,5% del consum d'energia primària amb energies renovables. Actualment, l'empremta ecològica associada al model energètic actual equival a tres vegades la superfície de Catalunya.

La Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 adverteix que no és suficient tenir un sector elèctric 100% renovable per aconseguir la neutralitat climàtica en l'àmbit energètic. També és necessari actuar de manera decidida en la reducció de la demanda energètica i implementar sistemes de emmagatzematge per gestionar els excedents d'energia en el temps, ja sigui mitjançant bateries, sistemes de bombeig o l'ús de centrals hidroelèctriques amb embassaments.

Pel que fa al sector energètic no elèctric, la Prospectiva Energètica de Catalunya 2050 considera la importància dels combustibles renovables en la transició energètica. S'aposta per l'aprofitament de biomassa, biogàs i subproductes renovables, ja que són energies que poden substituir els combustibles fòssils en usos tèrmics i en la generació d'electricitat gestionable. També s'estudia el desenvolupament de l'hidrogen renovable i la transformació del sector de les refineries i plantes d'olefines cap a la bioeconomia i l'ús de residus i subproductes renovables. Es calculen inversions de 4.594 milions d'euros per a l'ús d'energies renovables en usos tèrmics.

Per aconseguir la descarbonització del sistema energètic català i materialitzar la transició cap a un model més net, sostenible i democràtic, la PROENCAT 2050 identifica una vintena d'estratègies que cal desenvolupar amb gran intensitat. Aquestes estratègies inclouen la reducció del consum energètic sense minvar el benestar i el creixement econòmic, la descarbonització del sector primari i industrial, la implantació d'una mobilitat neta, segura i connectada, l'avanç cap a edificis de consum quasi nul i zero emissions i la rehabilitació del parc d'edificis existents. A més, s'incideix en l’apoderament de la ciutadania i les empreses, la garantia d'una transició justa i inclusiva, la lluita contra la pobresa energètica i la protecció dels consumidors vulnerables. També s'assenyala la importància de la recerca, el desenvolupament i la innovació en l'àmbit energètic, l'electrificació de l'economia, el disseny d'un nou sistema elèctric, l'ampliació de les energies renovables, l'ús de sistemes d'emmagatzematge d'electricitat, l'impuls de l'autoconsum i la generació distribuïda, la minimització de l'ocupació del territori per a usos energètics, l'aprofitament de la biomassa en usos tèrmics i com a matèria primera, l'establiment de mecanismes de finançament adequats per a la transició energètica, l'ús selectiu de l'hidrogen renovable, la promoció de l'economia circular i la bioeconomia, i transformar la transició energètica en creació d’ocupació de qualitat i en oportunitats empresarials.