Lluny van quedant els anys en els que el sòl no urbanitzable era entès com la negació del sòl urbà i/o urbanitzable. I també comença a quedar lluny contemplar el territori amb una visió només paisatgística o de lleure. La crisi energètica ens ho està fent encara més evident i cal abordar la capacitat productiva a prop de casa per tenir una menor dependència i parlar del territori com a fonament de la matriu del nostre desenvolupament

Tot això és el que estem abordant en la sessió del Seminari Tècnic Local que la Federació de Municipis de Catalunya està celebrant aquest matí






16/06/2023

Per parlar dels sistemes agroalimentaris en la configuració espacial metropolitana, ens ha acompanyat Carolina Yacamán, professora al Departament de Geografia de la Universitat Autònoma de Madrid. En la seva intervenció ha fet evident que el tractament de la dimensió territorial del sistema agroalimentari en la planificació urbana i metropolitana és un tema que els darrers anys ha anat adquirint més interès. Des de diferents institucions s’estan establint directrius de caràcter estratègic que contribueixen a enfortir la resiliència del sistema agroalimentari en contextos creixentment urbanitzats. I tot això és a primera pàgina de les agendes polítiques perquè actualment hi ha més consciència sobre el problema que suposa l’abandonament de l’agricultura familiar i la desagrarització en els límits rural-urbà, que amenacen el proveïment d’aliments de qualitat i proximitat- A més la globalització del sistema agroalimentari s’associa a processos insostenibles que provoquen impacte ecològic i socioeconòmic; i tot, en un horitzó de canvi climàtic. També ha destacat que renovar l’ordenació del territori és una oportunitat per superar el caràcter parcial dels enfocaments sectorials i l’escala exclusivament local del planejament municipal i avançar coordinadament en el desenvolupament de mesures que permetin crear sistemes agroalimentaris ciutat-regió més territorialitzats, ecològics, justos i autosuficients.

A continuació, Nacho Díez, enginyer agrònom, i Anna Bonet, arquitecta; ens parlen de l’Horta de València, concretament de la planificació, la gestió i la requalificació del paisatge. Fruit de la conquesta física i mental del territori al llarg del temps, s’ha sotmès a tensions de caràcter intern i extern que ens mostren la importància dels vincles que una societat i els diferents actors estableixen amb el lloc per afrontar els reptes de futur. Aquesta conjunció d’imatge, valor i significat del territori ens permet prospectar la transformació en el temps i dotar-la de sentit. En resum, la ponència fa una aproximació als lligams que uneixen una societat amb el territori a través d’un paisatge agrari històric com és l’Horta de València i evidencia com per mitjà de diferents eines de governança, protecció, gestió o projecte es pot treballar en una visualitat de futur compartida que explori el sentit de l’acció, és a dir, la finalitat última cap a on orientar la transformació del paisatge.

Finalment, per tractar la relació que hi ha entre agricultura i urbanisme, hem comptat amb Olga Sbert i Oriol Monclús, del Servei de Protecció de la Legalitat Urbanística de l’Àrea Metropolitana de Barcelona. En la seva ponència expliquen el cas del Parc agrari del Baix Llobregat, com a agro-ecosistema fràgil, com tots els ecosistemes mediterranis, i sobre el qual cal establir mecanismes que facin possible la seva conservació així com poder desenvolupar l'activitat que li és pròpia, l'agrària, sense oblidar les seves funcions ambientals i socials.