ODS número 3: Salut i Benestar, ODS número 10: Reducció de les Desigualtats i ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles

La pandèmia de la COVID-19 va posar en evidència les vulnerabilitats socials, econòmiques i ambientals de les nostres societats. Però al mateix temps va posar de manifest el valor dels sistemes públics de benestar i de la capacitat d'organització de la ciutadania
Així, la crisi sanitària i social ha situat les iniciatives comunitàries en el focus d’interès com a eina essencial per garantir serveis bàsics en èpoques de crisi. El llibre ofereix una anàlisi de les potencialitats i limitacions de l'acció ciutadana i fa una crida a la seva consolidació i extensió






27/09/2023

L'anàlisi socioespacial de les iniciatives ciutadanes que s'han desenvolupat davant la pandèmia reforça una lògica que ja s'havia identificat amb la gran crisi anterior: el major nombre d'accions es despleguen als barris que tenen el capital social més ben articulat i tradicions més sòlides d'organització ciutadana, veïnal i asociativa. És a dir, empoderament i capital social tenen una correlació clarament positiva.

En efecte, tot i que les organitzacions comunitàries per elles mateixes no són suficients per donar resposta al tipus de desafiaments sanitaris i socials que emergeixen en una crisi com la viscuda, també es pot afirmar que l'acció institucional per ella mateixa és igualment insuficient per fer-hi front. Així doncs, la millor estratègia per aconseguir maximitzar la capacitat de reacció davant de situacions imprevistes és la de promoure l'acció comunitària i enfortir els lligams de col·laboració entre els serveis públics i la societat civil, aprofitant així les lliçons apreses amb l’energia social que va aflorar durant la crisi de la COVID-19.