Acord GOV/240/2023, de 21 de novembre, publicat al DOGC número 9046, de 22 de novembre de 2023

23/11/2023

El primer Pla Nacional, aprovat el 2000, va significar la superació dels plans interdepartamentals de joventut dels noranta i va ser el resultat d'una reivindicació liderada pel Consell Nacional de la Joventut, expressada en el II Congrés de la Joventut de Catalunya el 1998. El 2010, en acabar el primer document, va marcar l'inici d'una nova etapa amb el PNJCat 2011-2020, impulsat des del Consell Rector per primera vegada, segons l'article 23 de la Llei 33/2010. Al cap de deu anys, el 2021, es va plantejar la necessitat d'elaborar un nou instrument que respongués a les necessitats actuals de les persones joves i del seu entorn. No obstant això, les circumstàncies derivades de la COVID-19 van fer impossible complir amb aquest termini.

Per abordar els efectes específics de la COVID-19 sobre les persones joves, el Consell Rector del PNJCat 2011-2020, d'acord amb altres agents implicats, va ajornar l'elaboració del Pla Nacional i va impulsar el Pla d'actuació de joventut 2021-COVID, aprovat per la Comissió Interdepartamental de Polítiques de Joventut (CIPJ) i validat pel Consell Rector del PNJCat.

Malgrat les dificultats del context social i sanitari, el procés d'elaboració del nou document, el PNJCat 2030, es va iniciar al maig de 2021 amb la creació de sis grups de treball. Aquests grups van dissenyar els debats i les activitats prèvies al Congrés de la Joventut, iniciant-se al novembre de 2021 amb activitats de debat i reflexió per entitats juvenils, persones joves, representants polítics, professionals de joventut, i altres interessats. El Congrés, celebrat al març de 2022 al TecnoCampus Mataró-Maresme, va reunir més de quatre-centes persones per debatre les bases i les prioritats de les polítiques públiques de joventut del futur. Les aportacions d'aquest procés han format la base de la proposta definitiva del PNJCat 2030.

La proposta del PNJCat 2030 representa una aposta transformadora amb la finalitat d'acompanyar les persones joves en el seu desenvolupament vital. És una estratègia que estableix de manera clara i concisa les prioritats de les polítiques de joventut fins al 2030, implicant diversos actors com els departaments de la Generalitat, les entitats locals, el moviment juvenil organitzat, i els tècnics de joventut, entre d'altres.

El PNJCat planteja quatre grans reptes fins al 2030:

Independència juvenil, per garantir trajectòries educatives i laborals de qualitat i accés a habitatge digne.

Benestar i qualitat de vida, assegurant la salut física i mental i el desenvolupament en entorns saludables.

Participació i protagonisme jove, fent-los agents actius en afers públics, comunitat, i defensa dels drets i llibertats.

Equitat i inclusió jove, avançant cap a la igualtat efectiva i no-discriminació, amb una visió interseccional que considera la diversitat del col·lectiu jove.

Per abordar aquests reptes, es destaquen els eixos transversals com a principis clau i metodològics:

Enfocament de drets: considerar les polítiques de joventut com a part de les obligacions públiques per acomplir els drets socials.

Qualitat i innovació: basar les polítiques en evidència, rellevància, proximitat, diversitat, innovació social, i transformació digital.

Treball en xarxa i integralitat: promoure la col·laboració entre agents socials, població jove, i transversalitat institucional.

Perspectiva interseccional: apostar per una mirada interseccional que reconegui la diversitat del col·lectiu jove i abordi les desigualtats i privilegis.

Visió internacional i agenda global: coordinar les polítiques de joventut amb altres agents internacionals i considerar els Objectius de Desenvolupament Sostenible.