ODS número 3: Salut i Benestar

Professionals de la salut, la ciència, l’educació i el treball social de molts països occidentals alerten des de fa anys de l'empitjorament gradual dels indicadors i dels problemes de salut mental de la població

Una situació que es va veure agreujada per les mesures de confinament associades a la pandèmia de la Covid-19






03/12/2025

Pel que fa específicament a l'Estat espanyol són moltes les notícies i les evidències sobre l'augment de la incidència de la depressió i l'increment de les taxes de consum d'antidepressius i ansiolítics, que ja fa anys que se situa entre les més altes d'Europa. Un altre motiu de preocupació és també el deteriorament de la salut mental d’infants i adolescents, que sovint es relaciona amb l'ús de dispositius electrònics i de xarxes socials. A això s'hi ha de sumar la dada, molt preocupant, de l'augment de la mortalitat per suïcidi, que s'ha convertit durant la darrera dècada en la primera causa externa de mort.

Davant del què s'ha qualificat, de manera gens exagerada, com a crisi de salut mental les respostes se solen centrar en el sistema de salut, reclamant més especialistes, més serveis i més recursos per atendre als qui pateixen trastorns de salut mental. I no hi ha dubte que una atenció sanitària accessible i adequada és fonamental per alleujar el patiment particular de moltes persones afectades. Però tenint en compte que, darrere d'aquesta tendència subjauen no només problemes individuals sinó també socials, les explicacions i les respostes no es poden circumscriure únicament a allò patològic i mèdic. Han d'incloure també intervencions relacionades amb: 1) l'organització social, abordant les relacions familiars, les comunitàries i les laborals, 2) l'accés a béns i serveis que protegeixin contra la pobresa, 3) l'adopció de mesures preventives com la promoció d'estils de vida saludables o la lluita contra les situacions d'aïllament social, 4) la detecció precoç dels problemes de salut mental, posant una atenció especial als col·lectius més vulnerables o 5) l'adopció de polítiques de recursos humans que facilitin la conciliació de la vida personal i laboral, i l'autogestió del ritme de treball.