ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Enmig del debat polític i social sobre com disminuir les emissions urbanes emergeix una paradoxa respecte l'equitativitat social de moltes de les mesures que s'han adoptat fins ara: l'aplicació del principi ‘qui contamina, paga’ acaba derivant en un major ‘dret a contaminar’ de qui té més recursos

A banda dels arguments ètics que poden fer qüestionable aquest model, si l'objectiu final és reduir les emissions està clar que aquest tipus de mesures no ho asseguren






12/01/2026

Així doncs, tot i les dificultats que pot comportar pels costos polítics associats, l'estratègia més efectiva per descarbonitzar el sistema de transport és limitar el volum d'emissions per càpita en termes absoluts. I això és precisament el què persegueix l’estratègia proposada en aquest informe: l'establiment d'un pressupost d'emissions de carboni per ciutadà com a eina per planificar el transport de manera més justa, sostenible i eficient.

Per tal de reforçar la proporcionalitat i l'acceptació social d'aquesta mesura és convenient acompanyar la mesura amb:

- Un pla de comunicació que n'exposi els objectius i els avantatges en termes de benestar i de sostenibilitat.

- Establir exempcions o bonificacions vinculades a factors com ara la insuficiència d'oferta de transport públic, tenir familiars amb alguna discapacitat o dependre del cotxe per rebre tractaments mèdics.