ODS número 8: Treball digne i Creixement econòmic, ODS numero 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

Es calcula que hi ha un 25% de la població europea (110 milions de persones) que viu en el 75% del territori del continent, en zones rurals

Una població, però, que decreix a un ritme d'1 milió de persones/any i que s'envelleix a un ritme alarmant: un augment del 5% anual del nombre de persones majors de 65 anys






20/03/2026

Però aquí no s’acaben els problemes que amenacen el futur de les zones rurals…. A més del repte demogràfic també han d’afrontar dificultats relacionades amb:

- Les conseqüències del canvi climàtic, que ja sigui en forma de riscos associats als fenòmens meteorològics extrems o de mitjans de protecció de la qualitat de vida, posa en una situació de desavantatge el camp respecte les ciutats.

- La manca d'oportunitats econòmiques i laborals que penalitza el fet de viure a pagès respecte viure en una ciutat.

- I finalment cal esmentar el pitjor accés que es té en els pobles a les infraestructures digitals, un obstacle afegit per tenir accés a oportunitats socials, educatives, laborals, etc.

Per tant, podríem dir de manera molt sintètica que despoblament, envelliment, crisi climàtica, escassetat de feina o aïllament digital són els cinc grans riscos per a la prosperitat de les zones rurals d'Europa a mig i llarg termini.

I davant d’aquest escenari que, a ningú se li escapa, és força complex, no tot són males notícies. Els municipis rurals tenen atractius (com un mercat de l’habitatge més assequible, major qualitat de vida, un patrimoni natural de qualitat o un entorn que pot facilitar la resiliència davant del canvi climàtic) que cal posar en valor per tal de minimitzar i contrarestar aquests riscos. Aconseguir-ho requereix l'alineació d’esforços de tots els nivells de govern i l'aprofitament de totes les fonts de finançament, per tal de crear les condicions de prosperitat idònies: amb la difusió dels avantatges de viure o invertir en zones rurals, la protecció de la població rural i la seva qualitat de vida, la garantia d’un accés equitatiu a les oportunitats i als serveis bàsics, l’impuls de l'activitat econòmica, el reforç dels vicles urbà-rural, la millora de la provisió d'infraestructures digitals o la implicació de les pròpies comunitats rurals en el disseny de les estratègies de desenvolupament.

Podríem dir que canviar la dinàmica de la decadència rural és, literalment, una qüestió de vida o mort. No només de la seva supervivència com a territori habitable, sinó del seu paper essencial com a espai de biodiversitat, d’oportunitat i de sostenibilitat per al conjunt del continent.