ODS número 9: Indústria, Innovació i Infraestructures, ODS número 11: Ciutats i Comunitats sostenibles i ODS número 13: Acció climàtica

El document planteja la creació d’un sistema de compensació econòmica per als municipis rurals que concentren l’impacte territorial del desplegament d’energies renovables, com ara parcs fotovoltaics, eòlics i instal·lacions de biomassa






05/11/2026

La proposta parteix d’un principi clau: la transició energètica només serà viable si els seus costos i beneficis es distribueixen de manera equitativa, tant a nivell social com territorial. I fins ara, això no ha estat així: mentre que els beneficis de la generació renovable són globals, els impactes sobre el territori -ocupació del sòl, alteració del paisatge o pressió sobre els usos locals- han recaigut sobretot en municipis rurals petits. Aquesta asimetria ha alimentat l’oposició local a nous projectes renovables i constitueix un risc real per al compliment dels objectius climàtics.

Per contrarestar aquesta situació el document proposa compensar aquells municipis que superin el percentil 90 de superfície municipal ocupada per instal·lacions renovables. En termes pràctics, això inclouria 333 municipis de 42 províncies, que concentren una part molt significativa de l’impacte espacial del desplegament renovable.

Pel que fa a l’abast de la compensació, tot i que la quantia concreta hauria de determinar-se políticament, l’informe planteja com a escenari de referència la creació d’un fons anual de 100 milions d’euros. Aquesta dotació equivaldria aproximadament a uns 100 euros per habitant i any als municipis objectiu, amb la possibilitat d’introduir trams variables segons la intensitat real de l’impacte territorial.

Per tal de sufragar aquesta despesa l’autor proposa la creació d’un fons estatal finançat amb els ingressos de les subhastes de drets d’emissió (ETS), que ja estan legalment destinats a la lluita climàtica però actualment es troben infrautilitzats. La transferència dels recursos es podria efectuar mitjançant aportacions directes als ajuntaments -una opció més senzilla de gestionar- o, alternativament, a través de compensacions directes als residents, però en tots els casos la distribució s’hauria de fer sobre la base de criteris objectius, mesurables i transparents.

A més de reequilibrar el pes que suporten les zones rurals i d'afavorir l’acceptació social de les renovables, aquesta fórmula contribuiria a millorar la qualitat de vida d'uns municipis que sovint pateixen un intens procés de despoblament i un dèficit crònic d’oportunitats. D’aquesta manera, la transició energètica més que una càrrega esdevindria una palanca de desenvolupament local i de reequilibri territorial.