La psicologia de comportament, la ciència que estudia la manera com prenen decisions els humans, ha demostrat amb evidències que les persones no sempre actuen de manera totalment racional (fins al punt de no optar per l'alternativa que afavoreix més els seus interessos). El sector privat fa temps que aprofita estratègicament aquest coneixement sobre el comportament humà per tal d'incrementar les vendes o de millorar el posicionament en el mercat






09/01/2019

El sector públic comença a prendre consciència de les possibilitats de les teories de comportament per influir en les decisions dels consumidors i dels usuaris de serveis públics en benefici de l'interès general. De fet, ja hi ha exemples de l'efectivitat d'aquest tipus d'estratègies, amb bones pràctiques com ara:

- L'ús de missatges persuasius dirigits específicament al col·lectiu que es vol mobilitzar: com a exemple, la campanya existosa per atreure minories ètniques al cos de policia de la ciutat de Chattanooga (Estats Units) en la quÈ es van enviar fulletons a domicili que destacaven aspectes de treballar en el cos de policia atractius per als membres d'aquests col·lectius (feina fixa, possibilitat de fer carrera, etc.).

- Lluita contra el frau en la sol·licitud de subsidis d'atur a Nou Mèxic (Estats Units) mitjançant la utilització de pop-ups amb avisos personalitzats durant el procés de tramitació: en detectar informació sospitosa "9 de cada 10 sol·licitants d'aquests municipi informen ingressos d'entre X i X, comprovi que la informació consignada sigui correcta" o per millorar les probabilitats de trobar feina "els estudis han demostrat que l'elaboració d'un pla de cerca de feina incrementa les possibilitats d'èxit en un X%".

- Promoció de la subscripció de plans de jubilació per part dels treballadors dels Estats Units incorporant missatges persuasius en el moment d'omplir la casella sobre la devolució en el formulari de la declaració de renda.

- Campanyes d'informació a estudiants que han contractat un crèdit per finançar els estudis universitaris exposant els avantatges d'automatitzar el retorn mensual en proporció als ingressos obtinguts, i el cost que pot suposar la no re-certificació del pla de devolució.

Més enllà dels exemples concrets, el corpus d'experiència internacional existent posa de manifest l'efectivitat d'aquest tipus d'estratègies, i les potencialitats d'estendre-les a diferents àmbits d'actuació pública (com per exemple mediambient, eficiència energètica o salut pública) i a diferents escales (famílies, comunitats, organitzacions, etc.). Per maximitzar-ne l'impacte cal la utilització de mètodes d'anàlis de dades (per detectar comportaments de risc, hàbits poc adequats, situacions susceptibles de conduir a irregularitats, etc.) i d'eines d'avaluació de resultats per anar optimitzant les tècniques sobre la base d'evidències.