La llibertat de moviments de persones dins de l'espai comunitari ha facilitat la mobilitat laboral entre països europeus. Aquest fluxe és una aportació de capital humà des de la perspectiva de les regions receptores però és una pèrdua de població formada per part de les regions tradicionalment emissores. Per tal de frenar la fugida de talent els governs locals i regionals han d'implementar plans d'actuació que facin més atractiu el mercat laboral ‘autòcton’






25/02/2019

Aquests plans d'actuació han de partir, necessàriament, de la creació d'indicadors que permetin fer una diagnòstic fiable del fenòmen: magnitud del fluxe, tipus de perfils que marxen, tipus de talent que es vol retenir, etc… En aquesta primera fase és recomanable establir grups de treball amb els joves que estan emigrant.

La segona fase constisteix en la implementació d'una estratègia, concertada amb el sector privat i basada en una anàlisi DAFO, de millora de la competitivitat econòmica local/regional: mitjançant estratègies d'especialització econòmica, espais de coworking, incubadores d'start-ups, projectes virtuals, reforçament dels sectors competitius del municipi/regió, etc.

Finalment, a mig termini cal preveure un pla d'inversions en infraestructures físiques i tecnològiques que permetin consolidar i impulsar la competitivitat i el prestigi del municipi o regió.

D’entre les bones pràctiques que il·lustren el marc teòric exposat destaquen: la creació de la xarxa de networking "Creativity Platform" a Tessaolònica (Grècia), el projecte de captació de talent "Talent House" a San Sebastian (que compta amb serveis d'assessorament i equipaments d'allotjament), el Programa d'ajudes i d'assessorament per al Retorn de Talent a a la regió d'Umbria (Itàlia), o l'Estratègia de Brainport (Eindhoven, Holanda) que impulsa la cooperació amb altres regions per a l'atracció de talent i l'organització d'estades formatives /laborals per a joves qualificats.