Durant les darreres dècades la temàtica i l'escala dels reptes globals han anat situant a les ciutats en un posicionament cada vegada més estratègic, una tendència que assenyala com a clau la qüestió de l’’empoderament urbà’. Partint d'aquest marc, un estudi analitza el poder de les ciutats globals utilitzant com a mostra quatre casos del context iberoamericà (Buenos Aires, Madrid, Mèxic i Sao Paulo)






28/02/2019

L’objectiu és conèixer:

1) Quins són els seus principals reptes: els reptes que de manera generalitzada s'assenyalen com a prioritaris són la mobilitat, l'habitatge/urbanisme (gentrificació, densificació, desequilibris territorials) i el medi ambient (qualitat de l'aire, canvi climàtic, creixement sostenible, contaminació, i residus), que apareixen ara transformats en wicked problems de complex abordatge.

2) Quins són els recursos necessaris per respondre a aquests reptes i en quina mesura disposen d'aquests recursos: s'observa una percepció generalitzada de desajust en les diferents dimensions del poder urbà. És a dir, disposen de menys recursos (polítics, jurídics, econòmics, organitzatius i relacionals) dels necessaris per donar una resposta adequada als reptes urbans. El desajust més gran es dóna en la dimensió relacional (capacitat d'articulació de xarxes de col·laboració amb altres actors), seguida de prop per la dimensió econòmica (sobretot la suficiència fiscal).

Les recomanacions que es desprenen del diagnòstic exposat apunten a la necessitat de:

- Oferir un tractament fiscal específic a les ciutats globals per les seves especificitats (major autonomia financera, major poder normatiu i un tractament diferenciat en el sistema de transferències intergovernamentals).

- Un reforçament formal de la posició de les ciutats globals en l'entramat institucional.

- Un reforçament dels programes de formació per al personal de les administracions locals que permetin el desenvolupament de noves capacitats.