Llei 2/2019, d’1 de març, publicada al BOE núm. 53, de 2 de març de 2019

04/03/2019

La Directiva 2014/26 / UE es va traslladar parcialment a l'ordenament jurídic espanyol amb la Llei 21/2014, de 4 de novembre, per la qual es modifica el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual, aprovat pel Reial decret legislatiu 1 / 1996, de 12 d'abril, i la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil. Així mateix, una gran part de l'esperit de la directiva ja estava present en l'ordenament jurídic espanyol, bé en el text refós de la Llei de Propietat Intel3lectual, bé en la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació (institució jurídica utilitzada per les entitats de gestió per constituir-se legalment, concretament, com a associacions sense ànim de lucre). No obstant l'anterior, la transposició que ara es culmina afecta el contingut d'un nombre rellevant d'articles del text refós de la Llei de Propietat Intel3lectual. Així mateix, hi ha apartats de la directiva, com els relatius a les autoritzacions multiterritorials o certs aspectes relacionats amb la transparència, que no estaven presents encara en la referida norma. Aquests motius fan necessària una reorganització del contingut del títol IV del llibre tercer del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual on es recull la regulació aplicable a les entitats de gestió.

El títol IV del llibre tercer del text refós de la Llei de Propietat Intel3lectual, sobre «gestió col·lectiva dels drets reconeguts en la llei», passa a estar dividit en set capítols.

El capítol I regula els requisits exigits per gestionar col·lectivament drets de propietat intel·lectual. Les novetats respecte de la versió anterior del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual consisteixen en la inclusió de normes específiques aplicables a aquelles entitats de gestió d'altres estats que operin a Espanya; a les entitats dependents d'una entitat de gestió; i als operadors de gestió independents. Aquests últims són entitats que ja estan actives a Espanya i en altres estats europeus gestionant drets de propietat intel·lectual però operant al marge del règim jurídic previst fins a la data en el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual i de les facultats de supervisió de les Administracions Públiques. Les característiques que diferencien aquests operadors de gestió independents són l'existència d'ànim de lucre (enfront de l'absència d'aquest en les entitats de gestió) i la inexistència de vincle propietari o de control dels mateixos per titulars de drets (que sí existeix en el cas de les entitats de gestió). D'aquesta manera, aquesta llei introdueix la regulació d'aquests operadors, que representen una alternativa a la gestió col·lectiva oferta per les entitats de gestió, donant garanties tant als titulars de drets de propietat intel·lectual que els encomanin la gestió dels seus drets com a els usuaris dels mateixos.

El capítol II regula la situació jurídica del titular de drets de propietat intel·lectual en la seva relació amb l'entitat de gestió i, fonamentalment, l'instrument jurídic que l'articula: el contracte de gestió. Mitjançant aquest contracte, el titular de drets, sense cedir la propietat dels mateixos, encomana la seva gestió a una entitat de gestió. Com a novetat, s'inclou en el text refós el dret del titular a revocar el seu contracte total o parcialment sempre que realitzi un preavís raonable no superior a sis mesos que es regularà en els estatuts de cada entitat de gestió.

El capítol III es centra en la regulació de certs aspectes orgànics i de funcionament intern de les entitats de gestió. La regulació que s'introdueix en el text refós és aplicable juntament amb la Llei Orgànica 1/2002, de 22 de març, reguladora del dret d'associació, atès que les entitats de gestió estan constituïdes legalment com a associacions sense ànim de lucre. En aquest capítol destaca la introducció d'un òrgan que tindrà com a funció controlar internament la gestió duta a terme pels òrgans de govern i representació de l'entitat. Aquest òrgan de control intern estarà compost per membres de l'entitat i, en certs supòsits previstos legalment, per persones independents alienes a aquesta. Per garantir la seva independència funcional, cap de les persones que el componguin podrà guardar cap relació amb les persones integrants dels òrgans de govern i representació de l'entitat. Les seves funcions de control se centraran, entre altres aspectes, en els repartiments dels drets recaptats, la tramitació dels expedients disciplinaris, les queixes i les reclamacions i l'execució del pressupost. Concebut com un òrgan de suport a l'assemblea general (i per tant, als membres de l'entitat), l'haurà d'informar anualment sobre l'exercici de les seves competències i fins i tot podrà convocar extraordinàriament quan ho consideri convenient per a l'interès de l'entitat de gestió.

El capítol IV regula les autoritzacions no exclusives per a l'ús del repertori de les entitats de gestió (conegudes en la pràctica comercial com llicències) i les seves tarifes generals. Aquest capítol es divideix, al seu torn, en dues seccions: la primera amb el règim jurídic general; i la segona amb el règim jurídic específic de les llicències multiterritorials. Deixant al marge aquestes últimes llicències, la normativa actual del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual en aquesta matèria és bastant avançada i, fins i tot, va més enllà dels mínims que estableix la Directiva 2014/26 / UE, especialment pel que fa al règim tarifari. Per aquest motiu, les novetats introduïdes per aquesta llei en aquest capítol són escasses, sense perjudici de les llicències multiterritorials que es regulen per primera vegada en l'ordenament jurídic espanyol. Aquestes llicències facilitaran als proveïdors de serveis de música en línia a l'obtenció del permís necessari, mitjançant una única autorització transfronterera, per utilitzar els drets sobre obres o repertoris musicals al territori de diversos Estats membres i, fins i tot, de tota la Unió Europea.

El capítol V regula la gestió dels drets recaptats que abasta la recaptació, repartiment i pagament dels imports generats per la concessió de llicències als usuaris de drets de propietat intel·lectual. Aquest capítol també es divideix en dues seccions de la mateixa manera que l'anterior. En el règim jurídic general la principal novetat és la inclusió d'un termini màxim de nou mesos per repartir i pagar als titulars dels drets recaptats l'any anterior i l'obligació que les entitats de gestió portin una comptabilitat analítica que els permeti adequar el import de les seves descomptes de gestió als costos reals en què hagi incorregut.

El capítol VI agrupa les diferents obligacions d'informació, transparència i comptabilitat a què estan subjectes les entitats de gestió. Gairebé totes les obligacions previstes en la directiva en aquesta matèria ja estan incloses en el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual. La principal novetat és l'obligació d'elaborar un informe anual de transparència, elaborat en paral·lel als comptes anuals, i que proveirà, amb un elevat nivell de detall, informació financera i sobre gestió econòmica.

El capítol VII recull el règim sancionador regulat fins ara en el títol VI del llibre tercer del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual. Les úniques modificacions que s'introdueixen tenen com a objecte aclarir el repartiment competencial quan la potestat sancionadora correspon al Ministeri de Cultura i Esport, l'especificació dels terminis màxims per a resoldre els procediments sancionadors per la comissió d'infraccions molt greus i greus i el mecanisme de intercanvi d'informació entre autoritats europees respecte de les infraccions comeses per entitats de gestió que tinguin establiment en un altre Estat membre de la Unió Europea però prestin serveis a Espanya. Així mateix, s'introdueix un nou tipus infractor molt greu que sanciona la prestació de serveis de gestió col·lectiva de drets de propietat intel·lectual sense haver obtingut l'autorització del Ministeri de Cultura i Esport quan aquesta sigui necessària; així com diversos tipus infractors greus per l'incompliment de les noves obligacions que introdueix aquesta llei respecte de les entitats de gestió i els operadors de gestió independents.

Es modifica el contingut del títol V que regula la Comissió de Propietat Intel·lectual sobre la base dels articles del text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual que regulaven aquest òrgan.

Les modificacions introduïdes alteren la numeració del títol sobre protecció de les mesures tecnològiques i de la informació per a la gestió de drets, que ara serà el títol VI del llibre tercer, i dels articles que conformen el llibre quart. També, s'han actualitzat a la nova numeració dels articles que conformen el títol IV del llibre tercer les diferents referències que es fan als mateixos al llarg de tot el text refós de la Llei de Propietat Intel·lectual.

Aquesta llei també modifica el termini previst en l'article 20.4 en matèria de reclamació de drets per retransmissió per cable per igualar-lo amb el termini de cinc anys que preveu l'article 177 per a la reclamació de drets de propietat intel·lectual en general; i introdueix el termini per exercir l'acció de reemborsament de la compensació equitativa per còpia privada regulada a l'article 25.8.