Aquesta Llei orgànica 2/2019, d’1 de març, publicada al BOE número 53, de 2 de març de 2019, respon a l'increment d'accidents en els que resulten afectats vianants i ciclistes per imprudència en la conducció de vehicles de motor o ciclomotor. En aquest sentit, la llei dóna rang legal a al criteri de la Circular 10/2011 de la Fiscalia General de l'Estat sobre seguretat viària i la consideració de conducció temerària, quan concorri un risc concret per a la integritat de les persones, si concorren els requisits de l'article 379 de la Llei Orgànica 10/1995, de 23 de novembre, del Codi Penal

04/03/2019

Amb això es garanteix una major sanció per a determinades conductes particularment greus amb resultat de mort, en particular quan el conductor del vehicle de motor o ciclomotor condueixi sota la influència de drogues tòxiques, estupefaents, substàncies psicotròpiques o de begudes alcohòliques o excés de velocitat. Es reconeix de manera expressa que existeixen determinades circumstàncies indicatives d'una especial negligència per part del conductor i han de tenir consideració inequívoca en les conseqüències penals com imprudència greu. L'augment de la punició d'aquest tipus de conductes es proposa a través de dues vies. D'una banda, la introducció d'un nou article 142 bis. La redacció permetrà al jutge o tribunal imposar la pena de fins a nou anys de presó en cas de diversos morts, o morts i ferits greus, causats per la imprudència en la conducció de vehicles a motor. I, el mateix succeeix amb la introducció de l'article 152 bis, que permet incrementar en un grau la pena quan hi hagués una pluralitat de persones que patissin les lesions de l'article 152.1.2.º o 3r, o de dos quan aquest nombre de lesionats fora molt elevat.

D'altra banda, l'augment de la punició també es reflecteix en la introducció de la pena de privació del dret a conduir vehicles de motor i ciclomotors a un nou paràgraf de l'article 382, complementària de la ja prevista per la regla concursal que determina l'aplicació de la pena del delicte més greu en la meitat superior en els casos de producció d'un resultat lesiu quan concorri la conducció temerària, prevista i penada en l'article 381.

També s'introdueix el delicte d'abandonament del lloc de l'accident amb una redacció autònoma, dins el capítol IV del Codi Penal, dedicat als delictes contra la seguretat viària, per entendre que es tracta d'una conducta diferent i, aquest cop sí , dolosa i independent de la conducta prèvia imprudent o fortuïta. El que es vol sancionar en aquest cas és l'abandonament de qui sap que deixa enrere a algú que pogués estar lesionat o fins i tot mort, la manca de solidaritat amb les víctimes, penalment rellevant per la implicació directa en l'accident previ al abandonament, i les legítimes expectatives dels vianants, ciclistes o conductors de qualsevol vehicle de motor o ciclomotor, de ser atesos en cas d'accident de trànsit. Es busca evitar el concurs de normes entre aquest tipus penal i el delicte d'omissió del deure de socors de l'article 195.3 del Codi Penal per als casos de lesions a través de la previsió continguda en el text, de subsidiarietat d'aquest delicte respecte del aquell, referint als casos de persones que pateixin lesions greus però en què no concorrin els requisits del perill manifest i greu que exigeix l'omissió del deure de socors.