El sobreturisme és un neologisme que descriu la situació en què l'impacte del turisme, en determinats moments i en certs llocs, excedeix les condicions físiques, ecològiques, socials, econòmiques, psicològiques i/o els llindars de capacitat política. És per tant un fenomen que afecta les ciutats però també els destins costaners, les illes i, fins i tot, algunes zones rurals






07/03/2019

Una de les dificultats a l'hora d'afrontar aquest problema és la insuficiència d'indicadors acceptats i comparables per fer-ne seguiment. Els resultats d'aquest estudi han permès posar llum en aquesta qüestió identificant un seguit d'indicadors molt gràfics i fàcilment obtenibles: densitat de turisme (llits/pernoctacions per km2) i intensitat (llits/pernoctacions per resident), ratio d'oferta de llits d'Airbnb respecte l'oferta total de la ciutat, pes del sector turístic sobre el PIB total de la ciutat, intensitat de trànsit aeri (persones arribades en avió respecte nombre d'habitants), i proximitat respecte el port i l'aeroport.

Una vegada implementat aquest conjunt d'indicadors com a eina per radiografiar el fenomen, és important establir els mitjans necessaris per fer-ne una monitorització constant. En aquest sentit, cal tenir en compte els efectes indesitjats a curt termini però, també i aquests són els més greus, els que afloren a llarg termini; de fet, les evidències mostren que una vegada superat un punt d'inflexió és complicat revertir alguns dels efectes contraproduents (expulsió de població autòctona, augment de preus d'habitatges, etc.).

El primer pas per contrarestar aquest efecte dominó és canviar el paradigma de creixement: més no sempre és millor, l'important no és incrementar el nombre d'arribades sinó incrementar el valor que s'obté de l'activitat turística en forma de rendibilitat, llocs de treball, condicions laborals dignes o recaptació fiscal.

Un altre aspecte important per poder gestionar el turisme de manera sostenible és el control de les plataformes que, com Airbnb, són responsables de bona part de les pernoctacions; en aquest sentit és important arribar a acords i regular la seva activitat per tal de limitar l'oferta de llits, la concentració de pernoctacions en llocs o períodes concrets, i per tal d'aconseguir la seva col·laboració en el control de les llicències turístiques i la recaptació de les obligacions fiscals dels llogaters.

Finalment cal adoptar les mesures necessàries per redistribuir els beneficis del turisme als residents que no n'obtenen un rendiment directe (millora dels serveis públics, inversió en infraestructures, prestacions econòmiques, etc.).