La publicació té per objectiu fer una aproximació teorico-pràctica al concepte d'innovació pública detallant la seva importància, els factors que l'afecten, les metodologies que s'empren per dur-la a terme i els espais idonis per al seu desenvolupament. S'inclou també un recull de casos reeixits d'innovació pública que il·lustren el marc exposat. Malgrat que la innovació es produeix tant en el sector públic com en el privat, la que es produeix en el context de les administracions ha de tenir una sèrie de trets distintius que cal tenir molt presents a l'abordar projectes d'aquesta naturalesa: ha de generar valor públic (igualtat, sostenibilitat, transparència, cohesió social, etc.), ha de ser inclusiva, ha de garantir la seguretat jurídica i ha de minimitzar el risc de fracàs (sense perjudici d'utilitzar entorns controlats de prototipat i experimentació de polítiques públiques)






08/04/2019

La innovació pública no sorgeix per casualitat, són necessàries certes condicions perquè les organitzacions públiques l'emparin i facilitin. La configuració de les estructures administratives és un dels factors que pot limitar (falta de mitjans, falta de competències, absència d'estructures orientades a la gestió del canvi, inexistència d'incentius a la innovació o dificultats al treball cooperatiu) o impulsar (unitats específiques d'innovació, grups horitzontals i desjerarquizats per pensar noves polítiques i serveis, etc.) la innovació pública. La cultura de les organitzacions, és un altre factor molt determinant: hi ha cultures administratives que afavoreixen la innovació (per exemple, enfocar l'organització a valors i objectius com l'eficàcia, la qualitat o la participació) i d'altres que la poden obstaculitzar (per exemple, l'elevada burocratització o les jerarquies excessivament marcades). Finalment cal destacar la incidència d'alguns factors institucionals sobre la capacitat innovadora de les administracions, en particular: l'alineació entre el nivell polític i el nivell tècnic, la introducció de l'autonomia i la transversalitat en el funcionament de l'organització, i la creació de xarxes de col·laboració amb actors de l'entorn (partners tecnològics, universitats, organitzacions cocreadores, etc.).

Però no només de les estructures, la cultura i les variables institucionals viu la innovació… El factor humà és l'altra part de l'equació. En aquest sentit, és fonamental: disposar de líders clarament compromesos amb la innovació, localitzar i proporcionar mitjans als anomenats "intraemprenedors" públics (empleats que, independentment de la seva posició, motu propi emprenen o proposen pràctiques innovadores), i organitzar cursos i tallers de foment de la innovació.

Tot i que la innovació pública és una tendència que afecta tot tipus d'administracions públiques, el sector públic local té particularitats que cal tenir en compte per comprendre el seu potencial i els seus límits:

- La diversitat de tamanys de l'administració local espanyola: la dimensió petita d'una gran quantitat de municipis opera com un important límit a la seva capacitat d'innovació; en aquests casos és molt rellevant el paper de les diputacions provincials, les federacions o les mancomunitats, que poden, amb esquemes d'economia d'escala, proporcionar iniciatives i serveis per a la innovació als municipis d'una província. Per la seva banda, els municipis de major grandària poden actuar com a catalitzadors i líders de la innovació que després poden compartir amb els més petits.

- La facilitat per a la comparació: el gran nombre de municipis i diputacions provincials, l'existència d'entorns institucionals, econòmics i socials molt similars, i el fet que tots comparteixin un mateix règim jurídic facilita enormement la tasca de prospecció i comparació (benchmarking), i la creació de bancs de bones pràctiques per abaratir el cost econòmic, humà i temporal de la innovació.

- La proximitat amb la societat civil: l'administració local és la més propera a la societat civil i la que millor coneix la naturalesa i característiques dels actors que actuen en el seu àmbit territorial. Atès que en la innovació pública és imprescindible sumar a actors externs a l'organització i trobar entorns (és a dir, unitats territorials o grups de població) sobre els quals implementar un prototip de servei o política pública, aquesta proximitat suposa un factor facilitador dels processos d'innovació.

Des del vessant més aplicat, d’entre els casos d'èxit exposats es poden destacar:

- La planificació urbanística sense plànols (aprofitant la tecnologia SIG) de l'Ajuntament de Madrid.

- El Teletreball al govern autonòmic de Múrcia.

- El Pla de Mobilitat Sostenible i espai públic de l'Ajuntament de Vitoria Gasteiz.

- L'avaluació ciutadana de serveis públics (basada en UNE 66182) de l'Ajuntament de Pinto.

- El projecte de foment de la col·laboració interna i la difusió d'innovacions a través de la tecnologia. Ajuntament de Sant Boi de Llobregat.

- L'organització d'una "Setmana de la qualitat" a l'ajuntament de Sant Cugat del Vallès.