L’Alt Tribunal reconeix que és legítim el fet de sotmetre a tributació els increments de valor del terreny mitjançant un sistema de quantificació objectiva de rendes potencials, però considera que aquest fet no pot prevaldre enfront de les concretes -i generalitzades- disfuncions que genera en els principis de capacitat econòmica i de no confiscatorietat de l’article 31.1 de la CE. Aquestes disfuncions es materialitzen quan l’aplicació dels articles controvertits té com a resultat gravar rendes fictícies o inexistents






21/11/2019

La Sentència resol la qüestió d’inconstitucionalitat núm. 1020-2019 promoguda per un Jutjat contenciós-administratiu de Madrid en relació amb els articles 107.4 i 108 del TRLHL que regulen la base imposable i el tipus de gravamen de l’Impost sobre l’increment de valor dels terrenys de naturalesa urbana (aquest impost grava la revalorització dels terrenys al llarg d’un màxim de 20 anys, posat de manifest en el moment de transmissió de la propietat d’aquests).

Des d’aquest vessant, la Sentència declara inconstitucional l’article 107.4 del TRLHL quan el càlcul de la quota tributària de l’Impost de plusvàlues resulti un valor superior a l’obtingut pel subjecte passiu, ja que el TC consdiera que la part excedent es un gravamen il·lícit sobre una renda inexistent i, en conseqüència, la seva recaptació és contrària a l’article 31.1 CE. Per contra, l’Alt Tribunal no considera inconstitucional l’article 108 TRLHL ja que el vici declarat afecta la forma de determinar la base imposable però no el càlcul de la quota tributària.

Pel que fa a l’abast dels efectes de la declaració d’inconstitucionalitat de l’article 107.4 TRLHL, la Sentència concreta que només serien susceptibles de revisió les situacions que no hagin adquirit fermesa a la data de publicació d’aquesta resolució.

Finalment, el Tribunal Constitucional recorda que correspon al legislador estatal realitzar les modificacions normatives oportunes per adequar el règim jurídic de l’Impost de plusvàlues a les exigències constitucionals i que el fet de no encetar aquesta adaptació normativa pot afectar el principi de seguretat jurídica consagrat a l’article 9.3 CE.

Cal recordar que l’Alt Tribunal ja va declarar la inconstitucionalitat dels articles 107.1, 107.2 a) i 110.4 del TRLHL, en la mesura que sotmetien a gravamen situacions inexistents d’increments de valor.