Als darrers anys l'Administració local ha assumit un major compromís en el finançament de les biblioteques públiques, fins a representar vuit de cada deu euros, alhora que s'ha reduït el suport de l'Administració general de l'Estat i de les comunitats autònomes. Aquesta és una de les consideracions de l'estudi 'Les biblioteques públiques a Espanya: diagnòstic després de la crisi ecònomica', elaborat per la Federació Espanyola de Societats d'Arxivística, Biblioteconomia i Documentació (FESABID)






28/01/2020

Amb l'objectiu de conèixer la situació de les biblioteques públiques espanyoles i la seva evolució, FESABID ha analitzat les dades estadístiques del període comprès entre 2010 i 2016, els darrers disponibles. Al 2016, es comptabilitzen 4.633 punts de servei de biblioteca pública a Espanya, cosa que suposa un descens de 251 respecte als registrats al 2010 (5,1%). Els 463,2 milions d'euros que van sumar les despeses de les biblioteques públiques al 2016 van ser finançats en un 78,3% per l'Administració local, mentre que les comunitats autònomes van aportar el 20,8% i el 0,9% restant va correspondre a l'Administració de l'Estat, entitats privades i d'altres.

Aquestes dades han portat als autors del treball a establir com a primera conclusió que la crisi econòmica va propiciar un estancament en l'evolució positiva de les biblioteques públiques espanyoles. Segons aquest estudi, presentat a la FEMP, durant aquests anys les biblioteques públiques han estat cada vegada menys recolzades per l'Administració de l'Estat i per les comunitats autònomes, en posar fi als convenis per finançar adquisicions bibliogràfiques i rebaixar la seva despesa en inversions. Com a conseqüència, els municipis han hagut d'assumir el finançament necessari per mantenir el servei. Això ha permès absorbir en part les retallades econòmiques aplicades per les altres administracions, de manera que al 2016 es van recuperar els nivells econòmics del 2010 després de fortes baixades als primers anys del període.