La Sentència 1074/2019 resol el recurs ordinari núm. 334/2016 interposat per la Diputació de Girona contra unes resolucions de la Comissió de Garantia del Dret d’Accés a la Informació Pública (GAIP) de 7 de juny i 7 de juliol de 2016 que anul·laven uns actes administratius que havien denegat a uns electes locals l’accés i còpia d’uns expedients administratius de la pròpia corporació

28/01/2020

Les resolucions de la GAIP van reconèixer els drets dels recurrents sobre la base dels fonaments següents:

1. Les disposicions de la normativa de règim local que regulen l’accés dels electes a la documentació tenen caràcter preferent però s’han de completar amb les previsions de la Llei 19/2014, de transparència, accés a la informació pública i bon govern. La via de reclamació davant de la GAIP no infringeix el sistema de tutela previst a la legislació de règim local sinó que el complementa. Des d’aquest vessant, l’electe local que considera vulnerat el seu dret d’accés a la informació pot optar entre els procediments de tutela de l’article 52 de la Llei 7/1985, reguladora de les bases de règim local, o bé formular reclamació davant la GAIP d’acord amb el procediment de l’article 39 de la Llei 19/2014.

2. La condició d’electe local del sol·licitant de la informació no li impedeix acollir-se als mitjans d’impugnació que preveu la Llei 19/2014 per al conjunt de la ciutadania. No tindria encaix en el sistema de tutela dels drets de participació que els representants polítics gaudissin d’un dret d’accés a la documentació pública d’un abast i qualitat inferior que el que gaudeix la resta de ciutadans.

3. La sol·licitud de còpia de l’expedient administratiu pot ser denegada en el supòsit d’exercici amb abús de dret; circumstància, aquesta, que en qualsevol cas hauria d’acreditar l’òrgan que denega la sol·licitud d’accés a la informació.

4. No és rellevant que la documentació sol·licitada per l’electe local sigui en relació amb els mandats anteriors de la corporació, ja que l’exercici del dret d’informació pública no requereix motivació.

El TSJC fa seu l’argumentari que recullen les resolucions de la GAIP que són objecte de recurs i afegeix dos arguments: Primer, reitera que la reclamació davant la GAIP no vulnera el règim ordinari d’impugnacions dels actes administratius dictats per les entitats locals. Segon, el Tribunal concreta que en el sistema de tutela de la Llei 19/2014, la mediació no és un procediment obligatori i, en conseqüència, res impedeix que els promotors de la queixa optin per la via de procediment ordinari amb resolució.

En atenció a tot l’exposat, la Sentència desestima íntegrament el recurs interposat per la Diputació de Girona i li imposa la condemna de les costes derivades del procés.