ODS número 1: Fi de la pobresa; número 8: Ocupació digna i creixement econòmic; i número 10: Reducció de les desigualtats
La informalitat a les ciutats, bé sigui a nivell urbanístic o a nivell econòmic, sempre va estretament associada a situacions de vulnerabilitat i d'inseguretat. No obstant això, en moltes ocasions també és un símptoma de manca de polítiques urbanístiques adequades, d'insuficiència d'oportunitats laborals i de desigualtats socials






13/02/2020

Es tracta, doncs, d'un problema que té moltes facetes i que, per tant, no es pot abordar simplement des d'una dimensió de seguretat o sancionadora, sinó que s'ha de gestionar necessàriament des d'una perspectiva multidimensional i inclusiva per no "deixar ningú enrere":

- Reconeixent els ciutadans que viuen en barris informals o que treballen en l'economia informal com a ciutadans de ple dret i, per tant, que mereixen les mateixes oportunitats que la resta.

- Dissenyant sistemes d'informació que permetin dimensionar el problema i detectar-ne la distribució espacial.

- Incloure els barris i urbanitzacions informals en la planificació urbanística municipal, quan no sigui possible facilitar l'accés a alternatives residencials.

- Habilitar sistemes de participació dels ciutadans afectats, en el disseny dels plans d'intervenció.

- Impulsar taules de diàleg entre l'administració local, la resta d'administracions amb competències relacionades amb l'economia informal, i representants dels treballadors d'aquests sectors per cercar solucions i alternatives.