ODS número 3: Salut i Benestar
La por i la urgència són condicionants que poden distorsionar el processos de presa de decisions, tant a nivell individual com a nivell col·lectiu. I això pot passar ara amb la crisi del Coronavirus respecte del model urbanístic de les ciutats; ja hi ha veus (potser no sempre neutrals) que han començat a reclamar ciutats menys denses com a fórmula per reduir la propagació de pandèmies






17/11/2020

Les evidències posen de manifest que el veritable aliat de la COVID-19 són les aglomeracions, no pas la densitat urbana, i que la mortalitat en les zones poc densament poblades també és molt elevada a causa de la insuficient oferta de serveis sanitaris. Cal evitar, doncs, que el llenguatge utilitzat (aglomeracions en lloc de densitat) creï una imatge distorsionada del problema real.

 

Amb les dades a la mà, la solució per incrementar la resiliència dels residents urbans a possibles epidèmies, lluny de ser un canvi urbanístic per un model menys compacte, seria un canvi per un model més sostenible: reduint els vehicles en circulació per poder ampliar les zones de vianants, apostant per mitjans de transport actius com la bicicleta, creant més zones verdes i incrementant l'oferta de transport públic.