ODS número 11: Ciutats i comunitat sostenibles
Les ciutats malden per resoldre el repte d'aconseguir un model de mobilitat que redueixi l'exposició dels residents urbans a contaminació, soroll, congestions, i que emeti menys gasos d'efecte hivernacle; en definitiva, sobre com aconseguir avenços cap a una mobilitat més sostenible. Articular sistemes que incrementin l'eficiència dels primers i darrers quilòmetres de trajecte (precisament els que es fan dins de 'territori' urbà), tant dels passatgers com de les mercaderies, és una de les claus per aconseguir-ho






19/11/2020

Els nous mitjans de transport que han sorgit aprofitant les possibilitats de les tecnologies digitals (serveis compartits de bicicleta, car-sharing, serveis de lloguer de motocicleta, i en el futur immediat, microbusos autònoms) estan facilitant que aquests primers/darrers quilòmetres dels trajectes dels passatgers puguin ser més "nets” (tot i que queda marge de millora pel que fa a la integració i la multimodalitat entre els diferents sistemes). En aquest sentit, i contràriament al què s'acostuma a pressuposar, les evidències mostren que es produeix un desplaçament dels usuaris de cotxe privat cap a les opcions més sostenibles sempre que aquestes siguin còmodes i àgils, i que s'adoptin mesures que afavoreixin la internalització dels costos del transport privat (peatges urbans, parquímetres, reducción de zones d’aparcament, etc.)..

En les mercaderies, la majoria de municipis encara estan a les beceroles pel que fa a la distribució sostenible de primers/darrers quilòmetres. Aconseguir avenços en aquesta matèria requereix, de la mateixa manera que en el cas dels passatgers, forçar la internacionalització dels costos provocats pels transports més contaminants i fer "rendible" les alternatives, cosa que s'aconsegueix:

1) Adequant la regulació del sector: prohibint l'entrada de vehicles contaminants dins dels barris, introduint mesures de desincentivació com ara peatges urbans o horaris restringits.

2) Instal·lant microplataformes de distribució dins del nucli urbà a partir de les quals les empreses poden fer la distribució de primer/darrer quilòmetre amb bicicletes o vehicles elèctrics, o bé (com és el cas de la ciutat de Goteborg) habilitant un gran centre de recepció als afores de la ciutat a partir de la qual amb vehicles nets s'apropen les mercaderies dins del nucli urbà fins a les microplataformes de distribució.