ODS número 3: Salut i benestar i ODS número 11: Ciutats i comunitats sostenibles
La declaració de l’estat d’alarma ha provocat una reducció, sense precedents, de la mobilitat. Aquest canvi brusc ha permès aflorar un conjunt d'evidències que assenyalen línies d'actuació en matèria de polítiques públiques sobre transports urbans o planejament urbanístic






04/12/2020

- La millora espectacular dels nivells de qualitat de l’aire a l’àrea metropolitana durant el confinament reafirma que el trànsit rodat és un dels principals causants dels baixos nivells de qualitat de l’aire a la conurbació de Barcelona. Això posa de manifest que les ciutats que impulsin els mitjans de transport sostenibles, particularment l’anar a peu i en bicicleta, són les que generaran major benestar a la ciutadania.

- Cal aprofitar l'auge de l’ús de la bicicleta perquè totes aquelles mesures tàctiques que s’hagin impulsat durant l’estat d’emergència per facilitar el seu ús esdevinguin permanents i s’aconsegueixi consolidar aquest mitjà en els desplaçaments quotidians, particularment a la feina.

- El distanciament físic establert inicialment per evitar els contagis està mostrant un escenari en el què els viatgers en transport públic no es recuperen amb igual rapidesa que ho fa el transport privat motoritzat. Aquesta situació pot ser una amenaça real pel que fa al compliment de la legislació vigent en matèria de qualitat de l’aire i dels acords en relació al canvi climàtic. Per revertir aquesta situació cal, doncs, impulsar eines comunicatives que expliquin a la ciutadania quins esforços s’estan realitzant per garantir la seguretat i, particularment, les evidències científiques que puguin recolzar que la xarxa de transport públic és un entorn igual de segur que d’altres.

- Durant aquesta crisi s’ha fet evident que les característiques de l’espai públic, el comerç de proximitat o l’accés a espais verds impacten en la qualitat de vida de la ciutadania. Aquest escenari obre una oportunitat per propiciar barris cada vegada més habitables i adaptats a la diversitats i usos de les persones. L’habitabilitat urbana s’erigeix, doncs, com un dels pilars fonamentals per impulsar a les ciutats del futur.

- En aquest període de confinament s’han modificat els patrons de compres de la població. Per un costat, han augmentat les compres per comerç electrònic però també s’ha produït un retorn al comerç de proximitat, als circuits curts de consum, etc. Ambdós patrons de comerç tenen conseqüències en la mobilitat de les persones: 1) la distribució urbana de les compres online genera un trànsit intern a les ciutats i, en determinats casos, problemes d’ocupació de l’espai. Calen canvis en aquesta logística per evitar entregues fallides i devolucions, és a dir, és necessària una distribució molt més eficient, tant amb els vehicles com amb la relació amb els destinataris finals. 2) En relació amb les compres en comerços de proximitat, la mobilitat associada es realitza, principalment, amb modes actius i en un entorn proper a la residència el què fa recomanable l'adaptació dels barris per facilitar els desplaçaments a peu o en bicicleta.