ODS número 8: Treball digne i creixement econòmic, i ODS número 11: Ciutats i comunitats sostenibles
A partir de l'exemple de diversos organismes gestors de béns culturals europeus (el Castell de Chęciny a Polònia, el Tate Museum a Londres, el Museu Americà d'Història Natural, el vaixell Royal Research Ship al Regne Unit, el British Museum, el complex Miner Romà de Tresminas a Boticas Portugal, la ciutat patrimonial de Dubrovnic, el Parc Tecnològic de Vilnius, etc.) la guia ofereix un conjunt de recomanacions i bones pràctiques dirigides a assegurar una bona gestió del patrimoni històric: conservació, coneixement per part dels ciutadans, aprofitament del seu valor cultural i educatiu, vincle amb la comunitat, etc.






18/01/2021

El primer dels reptes que cal afrontar en aquest sentit és la sostenibilitat econòmica; les experiències exposades posen de manifest que, a part de comptar amb els ingressos generats per la venda d'entrades i de les subvencions públiques, es poden diversificar les fonts de finançament amb estratègies innovadores com ara: trobant un sponsor, organitzant activitats extraordinàries (esdeveniments per empreses, sopars, festivals de música/teatre, etc.), creant campanyes de crowdfounding, impulsant aliances de "cobranding" amb marques comercials o aprofitant l'atractiu que té el patrimoni per generar sinèrgies comercials amb els establiments de l'entorn.

El segon repte clau consisteix en reforçar la identificació de la comunitat amb el seu patrimoni cultural, cosa que es pot aconseguir amb campanyes de divulgació però també amb mesures d'obertura a la comunitat local: visites gratuïtes al lloc, programes de formació, activitats obertes, oferta de tallers a les escoles o implicació dels actors locals en la gestió/conservació del patrimoni.

El tercer repte que cal preveure és la preservació dels béns, per a la qual cosa la guia recomana identificar, amb la participació d'experts, les possibles amenaces (ambientals, provocades per l'afluència de visitants, derivades del pas del temps, pel canvi climàtic, etc.) i adoptar les mesures necessàries per minimitzar els riscos (per a la qual cosa és molt útil aprofitar les possibilitats que ofereixen actualment les noves tecnologies i establir polítiques de gestió de l'afluència de visitants).

El quart repte rau en potenciar l'atractiu turístic del patrimoni per tal que actuï com a motor de desenvolupament econòmic local. Per aconseguir-ho és molt efectiu combinar diferents estratègies dissenyades des d’una visió molt "creativa”: llançar campanyes de promoció, organitzar activitats innovadores dirigides a diferents públics (concerts, teatre, festivals de cinema, visites teatralitzades, etc.), crear una imatge de marca, millorar l'"experiència" turística integrant l'oferta cultural i de tradicions del municipi, teixir aliances amb empreses tecnològiques per oferir visites més interactives, etc.