ODS número 1: Fi de la pobresa i ODS número 10: Reducció de les desigualtats
La digitalització de moltes activitats quotidianes durant la pandèmia de COVID-19 (classes, compres, teletreball, consultes mèdiques, etc.) ha evidenciat, amb especial intensitat, les fractures digitals existents: famílies que no disposen de connexió a Internet, persones que no disposen dels dispositius adequats, col·lectius analfabets en competències digitals, etc.






15/02/2021

Amb l’objectiu que "ningú es quedés (més) enrere”, els governs locals han hagut d'adoptar mesures d’urgència per contrarestar aquestes desigualtats: distribuint dispositius digitals, facilitant Internet gratuït a través de diverses estratègies (obrint la connexió dels equipaments públics, arribant a acords amb companyies d'Internet per contractar dades a baix cost, fomentant que els veïns compartissin la connexió), oferint programes de formació, incrementant el catàleg de serveis públics en línia, etc.

Però aquesta crisi ha servit també perquè molts governs locals hagin pres consciència sobre les mancances existents en aquesta matèria, concretament: manca de dades sobre les llars que no disposen de connexió, insuficiència de competències per aconseguir arribar a acords amb les empreses distribuidores per obtenir contractes "socials" d'Internet, i infraestructura de telecomunicacions amb capacitat molt limitada en alguns barris.

Tant en la situació actual com una vegada superada la pandèmia, garantir l'equitat social en l’accés a les noves tecnologies (eines que han esdevingut un servei bàsic), fa necessari que els ajuntaments comptin amb els recursos adequats la qual cosa passa per corregir aquestes deficiències.