El Reglament té quatre objectius: millorar l'eficiència administrativa, incrementar la transparència i la participació, garantir serveis digitals fàcilment utilitzables i millorar la seguretat jurídica (Reial decret 203/2021, de 30 de març, publicat al BOE número 77, de 31 de març de 2021)

07/04/2021

El reial decret consta d'un article únic que aprova el Reglament d'actuació i funcionament del Sector Públic per mitjans electrònics, dues disposicions transitòries, una disposició derogatòria i cinc disposicions finals. D'entre les cinc disposicions finals, n'hi ha dues que modifiquen normes vigents i les tres restants regulen el títol competencial, l'habilitació reglamentària per al desenvolupament i execució del reial decret i l'entrada en vigor.

Respecte de les disposicions modificatives, aquestes afecten el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, pel qual es regula l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat en l'àmbit de l'Administració Electrònica i al Reial decret 931/2017, de 27 d'octubre, pel qual es regula la Memòria de l'Anàlisi d'Impacte Normatiu.

• Així, en primer lloc, en relació amb el Reial decret 4/2010, de 8 de gener, el seu article 29 estableix que l'Esquema Nacional d'Interoperabilitat es desenvoluparà i perfeccionarà al llarg del temps en paral·lel al progrés dels serveis d'Administració electrònica, l'evolució tecnològica i a mesura que vagin consolidant-se les infraestructures que el secunden. En conseqüència, es modifiquen els articles, 9, 11, 14, 16, 17, i 18, així com la disposició addicional primera i l'annex de glossari, alhora que se suprimeixen l'article 19 i les disposicions addicionals tercera i quarta.

• En segon lloc, es modifica el Reial decret 931/2017, de 27 d'octubre, per a incorporar en la Memòria de l'Anàlisi d'Impacte Normatiu l'anàlisi de la incidència en les despeses en mitjans o serveis de l'Administració digital dins de l'impacte pressupostari dels projectes i, d'altra banda, per a incloure dins de l'apartat de «Altres impactes» el que tindrà per a les persones destinatàries de la norma i per a l'organització i funcionament de l'Administració el desenvolupament o ús dels mitjans i serveis de l'Administració digital que comporti l'aplicació de la normativa projectada.

Pel que fa al Reglament d'actuació i funcionament del Sector Públic per mitjans electrònics que aprova el reial decret, consta de 65 articles distribuïts en quatre títols, deu disposicions addicionals i un annex de definicions.

• El títol preliminar del Reglament comprèn les disposicions generals regulant l'objecte i àmbit d'aplicació de la norma (que es remet a l'àmbit de l'article 2 tant de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, com de la Llei 40/2015, d'1 d'octubre) i els principis generals que ha de respectar el sector públic en les seves actuacions i relacions electròniques. Entre aquests principis s'inclouen el de neutralitat tecnològica i d'adaptabilitat al progrés de les tecnologies i sistemes de comunicacions electròniques, per a garantir tant la independència en l'elecció de les alternatives tecnològiques necessàries per a relacionar-se amb les Administracions Públiques per part de les persones interessades i pel propi sector públic, com la llibertat per a desenvolupar i implantar els avanços tecnològics en un àmbit de lliure mercat; el principi d'accessibilitat, per a promoure que el disseny dels serveis electrònics garanteixi la igualtat i no discriminació en l'accés de les persones usuàries, en particular, de les persones discapacitades i de les persones majors; el principi de facilitat d'ús, que determina que el disseny dels serveis electrònics estigui centrat en les persones usuàries per minimitzar el grau de coneixement tecnològic necessari per a l'ús del servei, el principi d'interoperabilitat, entès com la capacitat dels sistemes d'informació i, per tant, dels procediments als quals aquests donen suport, de compartir dades i possibilitar l'intercanvi d'informació entre ells; el principi de proporcionalitat, perquè les mesures de seguretat i garanties que s'exigeixin siguin adequades a la naturalesa i circumstàncies dels diferents tràmits i actuacions electrònics i, finalment, el principi de personalització i proactivitat, entès com la capacitat de les Administracions Públiques perquè, partint del coneixement adquirit de l'usuari final del servei, proporcioni serveis precomplimentats i s'anticipi a les possibles necessitats d'aquests.

Així mateix el títol preliminar regula el dret i obligació de relacionar-se electrònicament amb les Administracions Públiques, en aplicació de l'article 14 de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre, i els canals a través dels quals les Administracions Públiques prestaran l'assistència necessària per a facilitar l'accés de les persones interessades als serveis electrònics proporcionats en el seu àmbit.

• El títol I regula els portals d'internet, el PAGe, les seus electròniques i seus electròniques associades (característiques, creació i supressió, contingut i serveis, i responsabilitat) i l'àrea personalitzada a través de la qual cada interessat podrà accedir a la seva informació, al seguiment dels tràmits administratius que l'afectin i a les notificacions i comunicacions en l'àmbit de l'Administració Pública competent, que en l'àmbit estatal es denomina «Carpeta Ciutadana».

• El títol II se subdivideix en tres capítols i regula el procediment administratiu per mitjans electrònics. Així, el capítol I, sobre «Disposicions generals» aborda la tramitació administrativa automatitzada i el règim d'esmenes. Per la seva part el capítol II regula la identificació i autenticació de les Administracions Públiques i de les persones interessades i se subdivideix en quatre Seccions: la 1a aborda les disposicions comunes a la identificació i autenticació i condicions d'interoperabilitat (incloent la plataforma de verificació de certificats electrònics i altres sistemes d'identificació), la 2ª regula la «Identificació electrònica de les Administracions Públiques i l'autenticació de l'exercici de la seva competència», que comprèn la identificació de les seus electròniques i seus associades, la identificació mitjançant segell electrònic basat en certificat electrònic qualificat, els sistemes de signatura electrònica per a l'actuació administrativa automatitzada, la identificació i signatura del personal al servei de les Administracions Públiques (inclosos els certificats d'empleat públic amb número d'identificació professional) i l'autenticació i identificació de les Administracions emissores i receptores en intercanvi de dades a través d'entorns tancats de comunicació. La secció 3a desenvolupa la regulació de la identificació i signatura de les persones interessades i, finalment, la secció 4a regula l'acreditació de la representació de les persones interessades (regulant, entre altres extrems, el registre electrònic d'apoderaments).

El títol II es tanca amb el capítol III, que en les seves dues seccions regula els Registres electrònics, les notificacions electròniques i els altres actes de comunicació electrònics. Així, la secció 1a regula els registres electrònics (entre altres aspectes, el Registre Electrònic General de cada Administració i la presentació i tractament de documents en registre o les competències de les Oficines d'assistència en matèria de registres de l'Administració General de l'Estat) i la secció 2a regula les comunicacions administratives a les persones interessades per mitjans electrònics (actes de comunicació electrònica a les persones interessades diferents de les notificacions o publicacions) i les notificacions electròniques (incloent les regles generals de la pràctica de les notificacions electròniques, l'avís de posada a la disposició de la notificació, la notificació a través de l'Adreça Electrònica Habilitada única (DEHu) i la notificació electrònica en seu electrònica o seu electrònica associada).

• El títol III regula l'expedient electrònic i es divideix en dos capítols. El capítol I regula el document administratiu electrònic i els requisits i l'emissió de còpies autèntiques de documents públics administratius o documents privats, que siguin originals o còpies autèntiques d'originals; la formació de l'expedient administratiu electrònic i l'exercici d'accés al mateix i a l'obtenció de còpies i la destrucció de documents. Per part seva, el capítol II regula la conservació de documents electrònics i la definició d'arxiu electrònic únic.

• Finalment, el títol IV es divideix en dos capítols i regula les relacions i col·laboració entre Administracions Públiques per al funcionament electrònic del sector públic. Així, el capítol I aborda la col·laboració entre les Administracions Públiques per a l'actuació administrativa per mitjans electrònics i inclou les obligades relacions interadministratives i interorgàniques per mitjans electrònics en l'exercici de les seves competències, les comunicacions en l'Administració General de l'Estat, la possibilitat d'adhesió a seus electròniques i seus electròniques associades i la regulació del Sistema d'Interconnexió de Registres (SIR), a través del qual hauran de realitzar-se les interconnexions entre Registres de les Administracions Públiques, que hauran de ser interoperables entre si i, en el cas de l'Administració General de l'Estat, la qual cosa suposa una novetat, també amb els sistemes de gestió d'expedients.

El capítol I del títol IV regula també les transmissions de dades a les quals es refereix l'article 155 de la Llei 40/2015 d'1 d'octubre, les plataformes d'intermediació de dades (amb esment especial a la d'àmbit estatal), la remissió electrònica d'expedients administratius en l'àmbit de les Administracions públiques mitjançant posada a disposició, a través d'un node d'interoperabilitat, de l'adreça electrònica o localitzador que doni accés a l'expedient electrònic complet i, finalment, les previsions l'intercanvi automàtic de dades o documents a nivell europeu previstos en el Reglament (UE) núm. 2018/1724 del Parlament Europeu i del Consell, de 2 d'octubre de 2018, relatiu a la creació d'una passarel·la digital única d'accés a informació, procediments i serveis d'assistència i resolució de problemes i pel qual es modifica el Reglament (UE) núm. 1024/2012.

El títol IV finalitza amb el capítol II, que regula la transferència i ús compartit de tecnologies entre Administracions Públiques, abordant, d'una banda, la reutilització de sistemes i aplicacions de les Administracions Públiques i, per una altra, l'adhesió a les plataformes, registres o serveis electrònics de l'Administració General de l'Estat

La part final del Reglament consta de deu disposicions addicionals i un annex de definicions. Les primeres regulen l'obligatorietat d'ús de mitjans electrònics en els processos selectius per a l'accés a l'ocupació pública en l'àmbit de l'Administració General de l'Estat; la promoció de la formació del personal al servei de l'Administració General de l'Estat per a garantir el dret de les persones interessades a ser assistides en l'ús de mitjans electrònics en les seves relacions amb l'Administració Pública; la creació del node d'interoperabilitat per a la identificació electrònica del Regne d'Espanya per al reconeixement mutu d'identitats electròniques entre Estats membres de la Unió Europea; l'adhesió de les entitats de dret privat vinculades o dependents de l'Administració General de l'Estat, en l'exercici de potestats administratives, a les seus electròniques i seus electròniques associades i sistema de signatura i notificacions electròniques aplicables; l'adhesió dels òrgans constitucionals a l'ús de les plataformes, registres o serveis electrònics de l'Administració General de l'Estat; la situació de les seus electròniques i subseus electròniques en l'àmbit estatal existents a l'entrada en vigor d'aquest reial decret; la interoperabilitat dels registres electrònics d'apoderaments; supletorietat en Registre Civil; l'autorització dels sistemes d'identificació prevists en l'article 9.2.c) i dels sistemes de signatura prevists en l'article 10.2.c) de la Llei 39/2015, d'1 d'octubre i, finalment, les especialitats per raó de matèria.

El Reglament conclou amb un Annex terminològic que reprèn la bona praxi que incloïa la Llei 11/2007, de 22 de juny, d'accés electrònic dels ciutadans als Serveis Públics, en una matèria d'especial complexitat per la imbricació de categories jurídiques i conceptes tecnològics en permanent evolució.

El reial decret ha entrat en vigor el dia 2 d'abril de 2021.