Aquesta llei té per objecte assegurar el compliment, per part d'Espanya, dels objectius de l'Acord de París, adoptat el 12 de desembre de 2015, signat per Espanya el 22 d'abril de 2016 i publicat al BOE el 2 de febrer de 2017; facilitar la descarbonització de l'economia espanyola, la seva transició a un model circular, de manera que es garanteixi l'ús racional i solidari dels recursos; i promoure l'adaptació als impactes del canvi climàtic i la implantació d'un model de desenvolupament sostenible que generi ocupació decent i contribueixi a la reducció de les desigualtats (Llei 7/2021, de 20 de maig, publicada al BOE número 121, de 21 de maig

21/05/2021

L'Administració general de l'Estat, les comunitats autònomes i les entitats locals, en l'àmbit de les seves respectives competències, donaran compliment a fi d'aquesta llei, i cooperaran i col·laboraran per a la seva consecució.

La llei consta de quaranta articles distribuïts en nou títols, nou disposicions addicionals, tres disposicions transitòries, una disposició derogatòria única, i quinze disposicions finals.

• El títol preliminar conté les disposicions generals de la llei, relatives a l'objecte i als seus principis rectors.

• El títol I recull els objectius mínims nacionals de reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle, energies renovables i eficiència energètica de l'economia espanyola per als anys 2030 i 2050: les emissions del conjunt de l'economia espanyola l'any 2030 hauran de reduir-se en, almenys, un 23% respecte a l'any 1990 i s'haurà d'aconseguir la neutralitat climàtica com a molt tard l'any 2050. A més, l'any 2030 haurà d'aconseguir-se una penetració d'energies d'origen renovable en el consum d'energia final de, com a mínim, un 42%, un sistema elèctric amb, almenys, un 74% de generació a partir d'energies d'origen renovable i millorar l'eficiència energètica disminuint el consum d'energia primària en, almenys, un 39,5% respecte a la línia de base conforme a normativa comunitària. Aquests objectius, a més, seran revisables, sense que puguin suposar una disminució del nivell d'ambició mediambiental i hauran de reflectir la major ambició possible. D'altra banda, la llei recull com a instruments de planificació per abordar la transició energètica els Plans Nacionals Integrats d'Energia i Clima i l'Estratègia de Descarbonització a 2050 de l'Economia Espanyola. La llei estableix l'obligació que tots els sectors contribueixin amb els seus esforços a la descarbonització de l'economia. Els Plans Nacionals Integrats d'Energia i Clima han de recollir els objectius sectorials i les polítiques i mesures per aconseguir-los dels següents sectors: els sectors que participen en règim de comerç de drets d'emissió, les grans indústries i el sector elèctric i els sectors difusos (agrari, forestal, transport, residencial, institucional, comercial i de gasos fluorats).

• El títol II recull les disposicions relatives a la generació d'electricitat amb energies procedents de fonts renovables i a l'eficiència energètica. La llei estableix que l'aprofitament del domini públic hidràulic no fluent per a la generació d'energia elèctrica en les noves concessions que s'atorguin tindrà com a prioritat el suport a la integració de les tecnologies renovables no gestionables en el sistema elèctric, promovent, en particular, les centrals hidroelèctriques reversibles. L'aprofitament per a la generació elèctrica dels fluents dels sistemes de proveïment i sanejament urbans per a usos propis del cicle urbà de l'aigua també es recull en la llei.

• El títol III aborda les mesures relacionades amb la transició energètica i els combustibles.

• El títol IV aborda les qüestions relatives a la mobilitat sense emissions i transport. El sector del transport ha de ser part de la resposta al canvi climàtic i posicionar-se en el nou model de desenvolupament per a aprofitar les oportunitats que obre la nova realitat econòmica i social. En matèria de mobilitat sense emissions, s'estableix que s'adoptaran mesures per a aconseguir en 2050 un parc de turismes i vehicles comercials lleugers sense emissions directes de CO₂. Els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars adoptaran plans de mobilitat urbana sostenible coherents amb els plans de qualitat de l'aire que introdueixin mesures de mitigació que permetin reduir les emissions derivades de la mobilitat. D'altra banda, s'introdueix la previsió que el Codi Tècnic de l'Edificació establirà obligacions relatives a la instal·lació de punts de recàrrega de vehicle elèctric en edificis de nova construcció i en intervencions en edificis existents, amb la finalitat d'aconseguir un transport més net a les ciutats. En línia amb el que s'estableix en el PNIEC, aquestes mesures reguladores s'acompanyaran amb ajudes públiques que facilitin el desplegament de la infraestructura de recàrrega, en línia amb el Pla de Recuperació, Transformació i Resiliència de l'Economia espanyola, en constituir una oportunitat per a aprofitar el finançament europeu i accelerar la consecució dels objectius d'electrificació i mobilitat sostenible amb recursos suficients.

• El títol V recull les mesures d'adaptació enfront dels impactes del canvi climàtic. La llei estableix que el Pla Nacional d'Adaptació al Canvi Climàtic (PNACC) és l'instrument de planificació bàsic per a promoure l'acció coordinada i coherent enfront dels efectes del canvi climàtic. El PNACC defineix els objectius, criteris, àmbits d'aplicació i accions per a fomentar la resiliència i l'adaptació. Inclourà l'adaptació enfront d'impactes a Espanya derivats del canvi climàtic que té lloc més enllà de les fronteres nacionals i prioritzarà l'adaptació al canvi climàtic basada en ecosistemes. Per primera vegada s'establiran en el marc del PNACC objectius estratègics i la definició d'un sistema d'indicadors d'impactes i adaptació al canvi climàtic, així com l'elaboració d'informes de risc. El PNACC es desenvoluparà a través de programes de treball i de plans sectorials. Així mateix la llei contempla la integració dels riscos derivats del canvi climàtic en la planificació i gestió de polítiques sectorials, com la hidrològica, la de costa, la territorial i urbanística, la de desenvolupament urbà, la d'edificació i infraestructures del transport, la de seguretat i dieta alimentàries, així com la de salut pública. D'altra banda, es preveuen mesures per a la protecció de la biodiversitat i els seus hàbitats enfront del canvi climàtic i l'elaboració d'una estratègia específica que inclourà les directrius bàsiques per a l'adaptació al canvi climàtic dels ecosistemes naturals i de les espècies silvestres espanyoles, així com les línies bàsiques de restauració i conservació d'aquests, amb especial referència als ecosistemes aquàtics o dependents de l'aigua i d'alta muntanya. La Xarxa Natura 2000 també haurà d'avaluar-se i respondre als nous escenaris climàtics.

La política agrària comuna, la de desenvolupament rural i la forestal són clau per a aconseguir l'objectiu de neutralitat climàtica, per la qual cosa la llei en el seu article 25 estableix que el Govern incorpori mesures encaminades a reduir la vulnerabilitat al canvi climàtic dels sòls agrícoles, de les muntanyes i dels sòls forestals per a facilitar la preservació d'aquests, entre elles, l'elaboració d'un mapa de vulnerabilitat. En el mateix article s'incorpora la necessitat de fer compatible la conservació del patrimoni natural amb el desplegament de les energies renovables.

En la mateixa línia, es recull la necessitat d'incentivar la participació dels propietaris i gestors públics i privats en l'augment de la capacitat de captació de CO₂ dels embornals de carboni terrestres i marins, especialment els del sector agrari i forestal. Per a això, juntament amb la seva identificació, avaluació i seguiment es fomentaran els seus beneficis com a motor de desenvolupament de les zones rurals.

• El títol VI aborda mesures en l'àmbit de la transició justa. La transició a una economia descarbonitzada requereix també de mesures que facilitin una transició justa per als col·lectius i àrees geogràfiques més vulnerables, entre elles, les zones rurals. Així, doncs, perquè la transició cap a un model productiu més ecològic sigui socialment beneficiosa, en un país amb altes taxes de desocupació com Espanya, la mateixa ha de ser motor de noves ocupacions i generar oportunitats d'ocupació de qualitat.

• El títol VII contempla aspectes concrets en la mobilització de recursos en la lluita contra el canvi climàtic i la transició energètica. En primer lloc, la llei disposa, amb les excepcions establertes en aquesta, que almenys un percentatge dels Pressupostos Generals de l'Estat, equivalent a l'acordat en el marc Financer Pluriennal de la Unió Europea, haurà de tenir impacte positiu en la lluita contra el canvi climàtic, establint, en segon lloc, que el Govern, a proposta conjunta del Ministeri per a la Transició Ecològica i el Repte Demogràfic i del Ministeri d'Hisenda, revisarà a l'alça, abans de l'any 2025, aquest percentatge. En tercer lloc, es defineix l'ús dels ingressos procedents de les subhastes de drets d'emissió de gasos d'efecte d'hivernacle. D'altra banda, la llei contempla una sèrie de mesures relacionades amb la contractació pública, destacant entre les mateixes la inclusió en els plecs de contractació de criteris d'adjudicació vinculats amb la lluita contra el canvi climàtic i de prescripcions tècniques particulars que estableixin la necessària reducció d'emissions i de la petjada de carboni.

• El títol VIII aborda dues qüestions, com són, d'una banda, l'educació i la capacitació per al desenvolupament sostenible i la cura del clima, i, d'una altra, la recerca, desenvolupament i innovació.

• El títol IX regula de manera nova la governança de canvi climàtic i transició energètica a Espanya. En primer lloc, es crea el Comitè de Persones Expertes de Canvi Climàtic i Transició Energètica com a òrgan responsable d'avaluar i fer recomanacions sobre les polítiques i mesures d'energia i canvi climàtic, incloses les normatives. A tal fi, elaborarà anualment un informe que serà remès i sotmès a debat en el Congrés dels Diputats, amb la participació del Govern. Les Comunitats Autònomes hauran d'informar en la Comissió de Coordinació de Polítiques de Canvi Climàtic dels plans d'energia i clima a partir del 31 de desembre de 2021. Els plans, programes, estratègies, instruments i disposicions de caràcter general que s'adoptin en la lluita contra al canvi climàtic i la transició energètica cap a una economia baixa en carboni es duran a terme sota fórmules obertes que garanteixin la participació dels agents socials i econòmics interessats i del públic. Finalment, la llei contempla un article relatiu a les polítiques, mesures, inventaris i projeccions de gasos d'efecte d'hivernacle, de manera que es reforci la coordinació a l'hora de respondre a les obligacions d'informació assumides en el marc de la normativa nacional, comunitària i internacional.

La llei entrarà en vigor l'endemà al de la seva publicació en el BOE, és a dir, el 22-05-2020. No obstant això, per als contractes de concessió en execució a l'entrada en vigor d'aquesta llei, l'apartat 11 de l'article 15 no entrarà en vigor fins al moment en què el faci la disposició reglamentària que determini les obligacions en matèria d'instal·lació de punts de recàrrega elèctrica a l'efecte de garantir unes condicions suficients de subministrament al trànsit de vehicles elèctrics que circulin per les citades vies.