La Llei de canvi climàtic i transició energètica, aprovada al Congrés de Diputats el passat 13 de maig, estableix diversos objectius mínims nacionals per a l’any 2030, com la reducció de les emissions de gasos d’efecte hivernacle, aconseguir un sistema elèctric a partir de més energies renovables i disminuir el consum d’energia primària. La norma estableix també que els municipis de més de 50.000 habitants hauran d'adoptar abans de 2023 plans de mobilitat urbana sostenible. La llei entra en vigor l’endemà de la seva publicació al BOE, és a dir el 22 de maig






21/05/2021

Aquesta iniciativa, impulsada pel Govern, estableix la reducció de les emissions de gasos d'efecte d'hivernacle en, almenys, un 23% respecte de l'any 1990; aconseguir una penetració d'energies d'origen renovable en el consum d'energia final de, com a mínim, un 42%; aconseguir un sistema elèctric amb, almenys, un 74% de generació a partir d'energies d'origen renovable, i millorar l'eficiència energètica disminuint el consum d'energia primària en, almenys, un 39,5% respecte a la línia de base conforme a normativa comunitària.

D'igual manera, abans de 2050 i en tot cas, en el més curt termini possible, Espanya haurà d'aconseguir la neutralitat climàtica i el sistema elèctric haurà d'estar basat, exclusivament, en fonts de generació d'origen renovable. El Consell de Ministres podrà revisar a l'alça els objectius establerts, entre d'altres, per adaptar-los a l'evolució dels avanços tecnològics i del coneixement científic i complir amb l'Acord de París i la normativa de la Unió Europea.

D'altra banda, el text recull com a instruments de planificació per a abordar la transició energètica els Plans Nacionals Integrats d'Energia i Clima (PNIEC) i l'Estratègia de Descarbonització a 2050. El Govern haurà d'aprovar aquesta estratègia, mitjançant un reial decret, per establir una reducció d'emissions de gasos d'efecte d'hivernacle i d'increment de les absorcions pels embornals del conjunt de l'economia espanyola fins a 2050, necessària per complir amb els objectius assenyalats i de conformitat amb l'exigit per la normativa de la Unió Europea.

D'acord amb aquesta norma, a partir de la seva entrada en vigor no s'atorgaran en el territori nacional, inclosa la mar territorial, la zona econòmica exclusiva i la plataforma continental, noves autoritzacions d'exploració, permisos de recerca de materials amb propietats radioactives i d'hidrocarburs o concessions d'explotació per a aquests. Tampoc s'admetran activitats d'explotació d'hidrocarburs en les quals estiguin previstes la utilització de la fracturació hidràulica d'alt volum, coneguda com a "fracking".

Pel que fa al desenvolupament de l'estratègia de descarbonització a 2050, el text preveu que s'adoptin les mesures necessàries, d'acord amb la normativa de la Unió Europea, perquè els turismes i vehicles comercials lleugers nous, exclosos els matriculats com a vehicles històrics, no destinats a usos comercials, redueixin gradualment les seves emissions, de manera que no més tard de l'any 2040 siguin vehicles amb emissions de 0 g CO2/km establertes conforme la normativa comunitària.

A més, els municipis de més de 50.000 habitants i els territoris insulars hauran d'adoptar abans de 2023 plans de mobilitat urbana sostenible que introdueixin mesures de mitigació per permetre la reducció de les emissions derivades de la mobilitat.

La llei, a més, contempla que el Govern fomentarà la renovació i rehabilitació dels edificis existents, tant públics com privats, per aconseguir l'alta eficiència energètica i descarbonització a 2050. Per això, en un termini inferior a sis mesos des de l'entrada en vigor del text, l'Executiu haurà d'elaborar un Pla de Rehabilitació d'Habitatges i Renovació urbana.

Quant al desenvolupament rural, el desplegament de les energies renovables haurà de dur-se a terme de manera compatible amb la conservació del patrimoni natural i l'adequada ordenació territorial.

D'altra banda, les administracions públiques fomentaran la millora del coneixement sobre els efectes del canvi climàtic en la salut pública i sobre les iniciatives encaminades a la seva prevenció. D'igual forma, el Govern haurà de revisar el tractament del canvi climàtic i la sostenibilitat en el currículum bàsic dels ensenyaments que formen part del sistema educatiu de manera transversal.

Mitjançant aquesta llei també es crea el Comitè d'Experts de Canvi Climàtic i Transició Energètica com a òrgan responsable d'avaluar i fer recomanacions sobre les polítiques i mesures d'energia i canvi climàtic, incloses les normatives. Per a això, haurà d'elaborar anualment un informe que serà remès al Congrés dels Diputats i sotmès a debat en aquest, amb la participació del Govern.

A més d'algunes modificacions de millora tècnica i correccions de redacció, després del seu pas pel Senat s'ha aprovat una esmena que introdueix canvis en l'article 24.2 de la llei, pel qual s'inclouen en els prats de posidònia en l'enumeració exemplificativa d'ecosistemes i espècies sensibles que necessiten una estratègia específica de conservació i restauració pels efectes del canvi climàtic.

La norma entrarà en vigor l'endemà de la seva publicació al BOE, és a dir el 22 de maig. No obstant això, per als contractes de concessió en execució a l'entrada en vigor d'aquesta llei (apartat 11 de l'art. 15) no entrarà en vigor fins al moment en què el faci la disposició reglamentària que determini les obligacions en matèria d'instal·lació de punts de recàrrega elèctrica a l'efecte de garantir unes condicions suficients de subministrament al trànsit de vehicles elèctrics que circulin per les citades vies.