ODS número 10: Reducció de les desigualtats i ODS número 16: Pau, Justícia i Institucions Sòlides
Les noves tecnologies s'han estès ràpidament arreu del món com a eina que, entre d’altres moltes aplicacions, facilita la implicació ciutadana en els afers públics (consultes electròniques, pressupostos participatius, sistemes d'e-peticions, projectes de coproducció de serveis, etc.)






21/05/2021

No obstant això, les evidències mostren que malgrat els esforços realitzats, aquesta expansió no sempre s'ha traduït amb una major "profunditat" o "amplitud" en la participació, per múltiples factors: 1) els governs impulsors (moltes vegades de nivell local) no han tingut en compte els obstacles que suposen les fractures digitals (ja sigui per raons econòmiques o d'alfabetització digital), 2) han posat més atenció en els aspectes tecnològics que en els operatius, comunicatius o organitzatius, 3) no s'ha fet una definició clara dels objectius de la iniciativa participativa, 4) hi ha una gran disparitat de motivacions d'implicació per part dels diferents actors (estaments polítics, ciutadans, societat civil, etc.), 5) no han establert una connexió directa entre la participació i els processos de presa de decisions, i 6) no s'ha tingut en compte el factor condicionant de la cultura organitzativa de l'administració.

Tot plegat evidencia que, contràriament al què s'ha produït a la pràctica en la majoria d'experiències, aprofitar les potencialitats de l’e-participació i garantir-ne la inclusivitat social és més una qüestió de qualitat, de voluntat real de compartir el poder i de tenir en compte els aspectes socials i de context, més que de quantitat o d’inversions en tecnologia.