• Descarregar Google Play Store
  • Descarregar Apple Store
  • E-Mail
  • Facebook
  • Twitter
  • YouTube
  • RSS
  • Flickr
Es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica
Es reforma la legislació civil i processal per al suport a les persones amb discapacitat en l'exercici de la seva capacitat jurídica


Mitjançant aquesta reforma es pretén adaptar l'ordenament jurídic espanyol a la Convenció internacional sobre els drets de les persones amb discapacitat, que estableix que aquestes persones tenen capacitat jurídica en igualtat de condicions amb les altres en tots els aspectes de la vida i insta els Estats a adoptar les mesures pertinents per a proporcionar a les persones amb discapacitat accés al suport que puguin necessitar en l'exercici de la seva capacitat jurídica (Llei 8/2021, de 2 de juny, publicada al BOE núm. 131, de 2 de juny de 2021)

03/06/2021

Aquesta llei consta de vuit articles, dues disposicions addicionals, sis disposicions transitòries, una disposició derogatòria i tres disposicions finals.

L'article primer modifica la Llei del notariat amb vuit apartats; l'article segon, amb seixanta-set apartats, modifica el Codi Civil; l'article tercer afecta a la Llei hipotecària i consta de nou apartats; l'article quart reforma la Llei 1/2000, de 7 de gener, d'enjudiciament civil, amb vint-i-nou apartats; l'article cinquè modifica la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'enjudiciament civil i de la normativa tributària amb aquesta finalitat, i es distribueix en sis apartats; l'article sisè modifica la Llei 20/2011, de 21 de juliol, del Registre Civil, i es distribueix en deu apartats; l'article setè, referit a la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, s'estructura en vint apartats; finalment, l'article vuitè, referit al Codi de Comerç, s'estructura en tres apartats.

A més, la DF1a introdueix modificacions en el Codi Penal, i la DD Única deroga en el seu apartat 3, els articles 299 bis i 301 a 324 del Codi Civil.

S'imposa així el canvi d'un sistema com el fins ara vigent en el nostre ordenament jurídic, en el qual predomina la substitució en la presa de les decisions que afecten les persones amb discapacitat, per un altre basat en el respecte a la voluntat i les preferències de la persona qui, com a regla general, serà l'encarregada de prendre les seves pròpies decisions.

La reforma del Codi Civil

• Del Preàmbul d'aquesta llei hom pot extreure que, la reforma que l'article segon introdueix en el Codi Civil és la més extensa i de major importància, perquè estableix les bases del nou sistema basat en el respecte a la voluntat i les preferències de la persona amb discapacitat.

• El Títol XI del Llibre Primer del Codi Civil es redacta de nou i passa a rubricar-se «De les mesures de suport a les persones amb discapacitat per a l'exercici de la seva capacitat jurídica». L'element sobre el qual pivota la nova regulació no serà ni la incapacitació de qui no es considera prou capaç, ni la modificació d'una capacitat que resulta inherent a la condició de persona humana i, per això, no pot modificar-se. La idea central del nou sistema és la de suport a la persona que ho precisi, suport que, és un terme ampli que engloba tot tipus d'actuacions: des de l'acompanyament amistós, l'ajuda tècnica en la comunicació de declaracions de voluntat, la ruptura de barreres arquitectòniques i de tota mena, el consell, o fins i tot la presa de decisions delegades per la persona amb discapacitat. Cal afegir, fins i tot, que en situacions on el suport no pugui donar-se d'una altra manera i només davant aquesta situació d'impossibilitat, aquest pugui concretar-se en la representació en la presa de decisions.

• La institució objecte d'una regulació més detinguda és la curatela, principal mesura de suport d'origen judicial per a les persones amb discapacitat. El propi significat de la paraula curatela –cura–, revela la finalitat de la institució: assistència, suport, ajuda en l'exercici de la capacitat jurídica; per tant, com a principi d'actuació i en la línia d'excloure en la mesura del possible les actuacions de naturalesa representativa, la curatela serà, primordialment, de naturalesa assistencial. No obstant això, en els casos en els quals calgui, i només de manera excepcional, podrà atribuir-se al curador funcions representatives.

• S'eliminen de l'àmbit de la discapacitat no sols la tutela, sinó també la pàtria potestat prorrogada i la pàtria potestat rehabilitada, figures massa rígides i poc adaptades al sistema de promoció de l'autonomia de les persones adultes amb discapacitat que ara es proposa. En aquest sentit, convé recordar que les noves concepcions sobre l'autonomia de les persones amb discapacitat posen en dubte que els progenitors siguin sempre les persones més adequades per a afavorir que el fill adult amb discapacitat aconsegueixi adquirir el major grau d'independència possible i es prepari per a viure en el futur sense la presència dels seus progenitors, donada la previsible supervivència del fill; al que s'afegeix que quan els progenitors es fan majors, a vegades aquesta pàtria potestat prorrogada o rehabilitada pot convertir-se en una càrrega massa onerosa. És per això que, en la nova regulació, quan el menor amb discapacitat arribi a la majoria d'edat se li prestaran els suports que necessiti de la mateixa manera i pel mateix mitjà que a qualsevol adult que els requereixi.

• En el nou text es recull també la figura del defensor judicial, especialment prevista per a una certa mena de situacions, com aquella en què existeixi conflicte d'interessos entre la figura de suport i la persona amb discapacitat, o aquella en què existeixi impossibilitat conjuntural que la figura de suport habitual ho exerceixi.

• Totes les mesures de suport adoptades judicialment seran revisades periòdicament en un termini màxim de tres anys o, en casos excepcionals, de fins a sis. En tot cas, poden ser revisades davant qualsevol canvi en la situació de la persona que pugui requerir la seva modificació.

• Des del punt de vista procedimental, convé assenyalar que el procediment de provisió de suports només pot conduir a una resolució judicial que determini els actes per als quals la persona amb discapacitat requereixi el suport, però en cap cas a la declaració d'incapacitació ni, molt menys, a la privació de drets, siguin aquests personals, patrimonials o polítics.

• Finalment, se suprimeix la prodigalitat com a institució autònoma, atès que els supòsits contemplats per ella troben encaix en les normes sobre mesures de suport aprovades amb la reforma.

• Dins del Codi, la reubicació en els Títols XI i XII del Llibre Primer de la matèria que ens ocupa obliga a la reordenació del tema de la minoria d'edat, la majoria d'edat i l'emancipació, de manera que el Títol IX de l'esmentat Llibre passa a referir-se a la tutela i la guarda dels menors, mentre que el Títol X es destina a la majoria d'edat i l'emancipació.

• D'acord amb el que s'ha dit, la tutela, amb la seva tradicional connotació representativa, queda reservada per als menors d'edat que no estiguin protegits a través de la pàtria potestat, mentre que el complement de capacitat requerit pels emancipats per a l'exercici d'uns certs actes jurídics serà atès per un defensor judicial.

Reforma del Codi Penal, Codi de Comerç, Llei Hipotecària i Llei del Registre Civil

• La reforma fa també necessària la modificació de dos preceptes del Codi penal en matèria de responsabilitat civil derivada de l'il·lícit penal quan aquesta responsabilitat recau sobre persona diferent de l'autor del fet delictiu, i la disposició addicional primera per adaptar-la a la nova regulació. S'aprofita la reforma per a corregir l'error que implicava la referència als imputables.

• Addicionalment, es reformen els articles 4, 5 i 234 del Codi de Comerç per a adaptar-los a la nova regulació del Codi Civil. En tots ells s'omet qualsevol referència a les persones amb discapacitat amb mesures de suport per considerar-la innecessària, atès que aquesta qüestió es regirà per les normes generals previstes en el Codi Civil.

• En l'àmbit del Registre de la Propietat, es modifiquen els preceptes de la Llei hipotecària que es refereixen a la incapacitació o els incapacitats i se suprimeix el Llibre d'incapacitats per a adequar la terminologia i continguts normatius a la Convenció de Nova York de la qual porta causa aquesta reforma. D'altra banda, s'elimina l'article 28 de la Llei hipotecària, atès que els supòsits que eventualment aquest article està cridat a protegir són molt residuals en comparació amb el perjudici que ocasiona en la successió de col·laterals i estranys i la pertorbació del trànsit, generant situacions antieconòmiques.

• El Registre Civil es converteix en una peça central, perquè farà efectiva la preferència que el nou sistema atribueix a les mesures voluntàries previstes per una persona respecte de si mateixa o dels seus béns. No obstant això, el necessari respecte als drets fonamentals de la persona amb discapacitat, inclosa la seva intimitat i la protecció de les seves dades personals, han portat a considerar que les mesures de suport accedeixin al Registre com a dades sotmeses al règim de publicitat restringida.

Reforma de la LEC i de la LJV

• En l'àmbit processal se substitueixen els tradicionals processos de modificació de la capacitat pels dirigits a proveir de suports a les persones amb discapacitat. Tal circumstància permet així mateix introduir algunes modificacions en la regulació dels processos en què s'exercita una pretensió d'aquestes característiques, dirigides a solucionar alguns problemes que s'han detectat en la pràctica forense i que donen lloc a interpretacions diferents entre els tribunals.

• La reforma de la Llei 15/2015, de 2 de juliol, de la jurisdicció voluntària, queda justificada tant per la introducció del nou expedient de provisió de mesures judicials de suport a persones amb discapacitat, com per la necessitat que no hi hagi discrepància entre els diversos textos legals, tot això en nom d'una eficaç tutela dels drets de les persones. D'aquesta manera, s'estableix un ajust entre la Llei de la jurisdicció voluntària i la legislació civil material pel que fa al nomenament del defensor judicial de menors o persones amb discapacitat.

Finalment, cal destacar la reforma de la Llei del notariat i de la Llei 41/2003, de 18 de novembre, de protecció patrimonial de les persones amb discapacitat i de modificació del Codi Civil, de la Llei d'enjudiciament civil i de la normativa tributària, a fi de compassar la seva regulació al canvi de paradigma que introdueix aquesta reforma.

L’entrada en vigor de la llei està fixada per dintre de tres mesos següents a la seva publicació, això és, el 3 de setembre de 2021.





Relacionats:

/ ENLLAÇOS
Vegeu la llei


BANC DE BONES PRÀCTIQUES
ODS - FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC
BANC DE BONES PRÀCTIQUES
FOCUS D'INNOVACIÓ LOCAL
PERFIL DEL CONTRACTANT
CODI DE RÈGIM LOCAL
FORMACIÓ
BUTLLETÍ DIGITAL
REVISTA FMC